Les cèl·lules tumorals pateixen diverses alteracions genètiques. En aquest procés es creen antígens, un tipus de molècules que poden ser identificades pel sistema immunitari i n’indueixen una resposta. En pacients amb càncer es produeix aquesta resposta però acostuma a ser insuficient per controlar el tumor. Fins ara s’han identificat diversos mecanismes que permeten a les cèl·lules tumorals escapar d’aquest control que han portat al desenvolupament de diferents tipus d’immunoteràpia, com els anticossos dirigits contra el receptor de limfòcits PD1. “Des del Servei d’Oncologia Mèdica del Clínic s’ha liderat el desenvolupament i la incorporació de fàrmacs immunològics com els fàrmacs anti-PD1 en la pràctica clínica assistencial a nivell mundial, en especial en l’àrea del melanoma”, explica el Dr. Aleix Prat.
Aquests fàrmacs, que activen als limfòcits T del sistema immune presents al llit tumoral, tenen aplicació en diferents tipus de càncer, però un 60-70% dels pacients presenten una resistència parcial o completa per raons que encara es desconeixen. Un dels principals reptes, doncs, és la identificació de biomarcadors predictius capaços de distingir quins pacients respondran al tractament per poder guiar les decisions terapèutiques.
A l’article publicat a Cancer Research, els investigadors van avaluar mostres de 65 pacients amb melanoma, dos tipus de càncer de pulmó i càncer de cap i coll tractats als Serveis d´Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic i de l’Hospital Vall d’Hebron, on s’ha col·laborat amb la Dra. Enriqueta Felip, també investigadora principal del grup de tumors toràcics y càncer de cap i coll del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). Les mostres es van obtenir abans de l’inici del tractament amb un dels 2 fàrmacs anti-PD1 que en l’actualitat estan aprovats pel CatSalut, nivolumab o pembrolizumab. A continuació, es va fer un anàlisi genòmic de 730 gens relacionats amb la resposta immunològica mitjançant la plataforma nCounter de Nanostring. Amb aquest anàlisi es van identificar 13 perfils genòmics concrets que prediuen la resposta al tractament.
Els investigadors conclouen que mesurant l’expressió de gens relacionats amb la resposta immunològica, és a dir, sabent quina és el tipus de reacció inflamatòria dins del tumor, es pot predir la resposta al tractament. L’estudi demostra que aquests perfils immunològics són independents del tipus de càncer i prediuen independentment del fàrmac anti-PD1 que s’hagi donat. “Crec que estem davant d’un dels primers biomarcadors que funcionarà independentment del tipus de càncer que tractem. A més, hem vist que el perfils genòmics es mantenen estables al llarg del temps, és a dir, que possiblement no caldrà fer la biòpsia just abans de començar el tractament, un punt que simplificaria més les coses”, explica el Dr. Aleix Prat.
Fins ara, l´únic biomarcador disponible, anomenat PDL1, es basa en la tècnica de immunohistoquímica i té problemes innats de validació analítica i clínica. Ara, “podem mesurar múltiples biomarcadors genòmics d´una tirada amb una plataforma altament reproduïble i ràpida. Això fa que en un futur aquesta tècnica es pugui aplicar a la pràctica clínica, tot i que primer cal validar la seva utilitat clínica a través d´assajos clínics, una cosa que ja estem fent des del Servei d´Oncologia Mèdica junt amb el Servei d´Anatomia Patològica i el Servei d´Immunologia del Clínic”, conclou.
Referència de l’article:
Aleix Prat, Alejandro Navarro, Laia Paré, Noemí Reguart, Patricia Galvan, Tomás Pascual, Alex Martínez, Paolo Nuciforo, Laura Comerma, Llucia Alos, Nuria Pardo, Susana Cedrés, Cheng Fan, Joel S. Parker, Lydia Gaba, Ivan Victoria, Nuria Viñolas, Ana Vivancos, Ana Arance and Enriqueta Felip
Cancer Res May 9 2017 DOI:10.1158/0008-5472.CAN-16-3556