El seu entusiasme ens va embolicar a tots els treballadors de l'hospital, des de metges fins Manteniment, passant per Infermeria o Administració. Ens va ajudar a pensar més en els altres i menys en nosaltres mateixos, fent que una autèntica organització sense ànim de lucre es gestés dins les entranyes del Clínic.
Amb el temps, va arribar el reconeixement que ell mai va buscar: va rebre el premi al voluntariat de la Fundació AMIC, així com l'agraïment oficial dels països als quals va ajudar. Sempre generós, fugia d'aquestes convencions sempre que podia i procurava que figurés el nom de l'hospital i dels seus companys en els reconeixements. Només volia ser un més, només un home bo, que feia coses bones.
Estimat Joan Carles, no vas poder triar el moment però sí el lloc, i vas escollir teu continent, el que va ser receptor de la major part de la teva tasca, on la teva família va poder compartir els teus darrers moments. Descansa en pau, t'ho has guanyat.
Companys Auxiliars Sanitaris