A les persones d'edat avançada, el descens dels nivells de glucosa (hipoglucèmia) impliquen un major risc que en altres grups de població, ja que poden induir trastorns neurològics, cognitius, fractures, arítmies o mort sobtada. Per aquest motiu, en les guies clíniques s'emfatitza que en les persones d'edat avançada s'apliquin objectius de control glucèmic menys estrictes, de manera que s'evitin especialment les hipoglucèmies. Tot i això, la hipoglucèmia continua sent un problema clínic important en les persones d'edat avançada amb DM1.
Un dels sistemes que es fan servir per controlar els nivells de sucre en sang de forma periòdica és la Monitorització Contínua de la Glucosa (MCG) que determina la seva concentració en el líquid intersticial pràcticament en temps real. Això permet que la persona estableixi alarmes davant nivells excessivament baixos o alts, la qual cosa facilita l'ajust de les dosis d'insulina i la ingesta de carbohidrats.
Fins al moment, s'han fet diversos estudis en què s'ha demostrat que la MCG és una eina útil per reduir les hipoglucèmies en persones amb diabetis tipus 1, però en la majoria d'elles s'ha exclòs a alguns grups de pacients com els que recentment havien presentat hipoglucèmies greus i els que tenien una edat més avançada. L'edat avançada, difícil de definir donat l'augment continuat que l'esperança de vida és un concepte que es té en compte freqüentment en els assajos clínics i que cada vegada inclou a un segment de la població més ampli. De fet, en molts casos les persones d'edat avançada estan encara incorporades a una activitat productiva des del punt de vista laboral i intel·lectual, però, tot i així, queden excloses de les conclusions. Per tant, actualment falta informació per saber si la MCG pot ser útil, a partir d'una determinada edat, per evitar les hipoglucèmies en persones amb diabetis tipus 1.
En aquest sentit, un estudi recent analitza l'efectivitat de la MCG per reduir la hipoglucèmia en adults amb edat superior a 60 anys. En aquest estudi van participar 203 persones i es va comparar l'efecte de la determinació de la glucosa a través de la sang capil·lar (una punxada al dit) respecte a la monitorització contínua de la glucosa. L'edat mitjana dels pacients era de 68 anys i el temps mitjà d'evolució de la diabetis de 36 anys. Es va analitzar el temps durant el qual tenien una glucèmia inferior a 70, 60 i 54 mg/dl i el nombre d'episodis d'hipoglucèmia per setmana (es considerava un episodi romandre 15 minuts consecutius amb una glucèmia inferior a 54 mg / dl).
L'estudi va demostrar que l'ús de MCG s'associava a una reducció significativa de el temps amb valors glucèmics inferiors a 70 mg/dl, que va passar de ser de 73 a 39 minuts al dia. En el grup en què es mesuraven els valors de glucosa en sang capil·lar no es va observar cap reducció d'aquests temps d'hipoglucèmia, ja que de 68 va passar a ser 70 minuts al dia. El nombre d'episodis d'hipoglucèmia també es va reduir de manera significativa en els pacients amb MCG passant de 2.6 a 0.8 episodis a la setmana, mentre que en els pacients que es mesuraven la glucosa en sang capil·lar pràcticament no es va modificar.
Aquest estudi demostra que la MCG és una eina útil per minimitzar el risc d'hipoglucèmies en pacients amb diabetis tipus 1 majors de 60 anys. En aquests pacients la MCG és efectiva i tan segura com en persones més joves, per tant, aquestes dades suggereixen que el factor edat no hauria de ser un criteri d'exclusió per a l'ús d'aquest tipus de tecnologies, més sofisticades que la determinació de la glucosa en sang capil·lar i que, generalment, s'ha considerat que tenien un ús preferent en persones més joves. La confirmació d'aquestes dades hauria de modificar la pràctica clínica en la línia de generalitzar l'ús d'una tecnologia cada vegada més consolidada també en persones d'edat avançada.
Autor: Dr. Enric Esmatjes, endocrinòleg de l'Institut de Malalties Digestives i Metabòliques de l'Hospital Clínic de Barcelona
