Els estats depressius acostumen a ser més evidents pels pacients que els maníacs, i sovint són el detonant que els porta a cercar un tractament. Per això poden determinar el diagnòstic del metge, quan en realitat el tractament hauria d’estar orientat a combatre un trastorn bipolar incloent, per exemple, fàrmacs estabilitzadors de l’estat d’ànim. El treball demostra que actualment existeixen eines diagnòstiques més específiques pel trastorn bipolar que els criteris clàssics o DSM-IV, amb les que el percentatge de trastorns bipolars detectat era del 15% enlloc del 31% més apuntat en el present estudi.
Així doncs, les depressions bipolars suposen en realitat el doble de casos del que es pensava, i gairebé una de cada 3 depressions antigament diagnosticades com a “unipolars” correspon al que antigament s'anomenava "psicosi maníaco-depressiva". Aquesta malaltia té un tractament diferent de la depressió més comuna o "unipolar". Per tant els resultats tenen implicacions importants pel tractament de les depressions i per a la futura classificació de les malalties mentals que s’està elaborant i es publicarà l’any 2013.