Això és degut a què un cop detectat el xoc sèptic la teràpia habitual amb antibiòtics i d’altres mesures de recolzament resulta insuficient per corregir els canvis fisiopatològics associats al xoc. L’equip que dirigeix el Dr. Francisco Lozano, consultor sènior del Servei d’Immunologia de l’Hospital Clínic i cap de l’equip de l’IDIBAPS Immunoreceptors del sistema innat i adaptatiu, publica un estudi a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) on descriuen l’eficàcia de la proteïna CD5 enfront del xoc sèptic provocat per fongs. Els Drs. Jorge Vera i Rafael Fenutria són els primers signants del treball, on també participen membres de l’Hospital del Mar de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid i l’East Tennessee State University (USA). Aquest estudi es complementa amb investigacions anteriors de l’equip que podrien convertir-se en la primera resposta efectiva contra el xoc sèptic d’origen fúngic i bacterià. Les possibles aplicacions terapèutiques han estat patentades i miraran de traspassar-se a la pràctica clínica.
CD5 és un receptor que es troba a la membrana de determinades cèl·lules del sistema immunitari (limfòcits, macròfags, cèl·lules dendrítiques). És conegut per la seva funció en la modulació fina dels senyals d’activació i diferenciació limfocitària. Aquesta proteïna té la capacitat de detectar la presència de polisacàrids de la membrana cel·lular dels fongs i unir-s’hi contribuint a l’inici d’una resposta immunitària protectora. Els investigadors de l’IDIBAPS, mitjançant tècniques de biologia molecular, han produït prou quantitat d’una forma soluble d’aquesta proteïna per portar a terme experiments en ratolins als que se’ls indueix un xoc sèptic d’origen fúngic. En els estudis in vivo s’ha vist que el pretractament amb CD5 injectat augmenta la seva supervivència, fet també observat quan l’administració de la proteïna es fa poques hores després de la inducció del xoc. A més, s’ha comprovat que té un efecte protector enfront la resposta inflamatòria desencadenada per la infecció, una de les principals causes de mortalitat. A diferència de CD5, els tractaments convencionals amb antibiòtics no eliminen les toxines que provoquen la inflamació. El CD5 soluble, a més d’unir-se als fongs i les seves toxines, forma agregats que eviten la disseminació dels patògens i en faciliten l’eliminació per part dels fagòcits. D’altra banda, també interfereix amb l’activació limfocitària i redueix el component inflamatori degut a aquest fenomen.
En estudis anteriors l’equip IDIBAPS liderat pel Dr. Francisco Lozano va descobrir propietats similars de la molècula CD6 aplicables al xoc sèptic per bacteris. Així doncs, CD5 i CD6 són complementaris i podrien donar lloc a una nova teràpia biològica combinada per combatre el xoc sèptic polimicrobià o encara no filiat. Es tracta d’un possible tractament d’ampli espectre que no provocaria cap reacció adversa del sistema immune, ja que les proteïnes emprades són part de les nostres cèl·lules. L’aplicació d’aquestes proteïnes ha estat patentada a través de l’AVCRI i la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i caldrà seguir treballant-hi per cercar la manera d’aplicar les seves propietats en humans.