L’any 2008, investigadors de Cleveland van publicar a New England Journal of Medicine un estudi observacional retrospectiu amb 6.000 pacients que van rebre transfusió de sang degut a una intervenció quirúrgica cardíaca. Els investigadors van dividir els pacients en un grup de 2.872 pacients que va rebre transfusió de sang “fresca”, emmagatzemada menys de 14 dies, i un altre grup de 3.130 pacients que va rebre transfusió de sang “vella”, emmagatzemada més de 14 dies. Van trobar que la mortalitat després de la cirurgia era més alta en el grup de pacients que havia rebut sang “vella” que el grup de pacients que havia rebut sang “fresca” (2,8% vs 1,7%; p=0,004).
A partir d’aquest estudi, han aparegut molts altres estudis observacionals, retrospectius i prospectius, amb conclusions contradictòries i actualment estan en marxa tres estudis prospectius aleatoritzats i comparats per donar una resposta a aquesta observació. El Dr. Yazer va analitzar de forma crítica les limitacions dels estudis observacionals que han donat lloc a la controvèrsia de l’edat de la sang transfosa als pacients.
El Dr. Yazer és el director mèdic del servei de transfusió de Pittsburgh, un servei centralitzat que transfon anualment unes 312.000 unitats a 10 hospitals de la zona de Pittsburgh. Té una llarga experiència en el món de l’hemoteràpia i ha publicat més de 50 articles relacionats amb la transfusió de components sanguinis. Recentment, ha publicat una revisió sistemàtica sobre el tema de la transfusió de sang “vella” en què ha revisat de forma crítica 25 estudis publicats que inclouen pacients transfosos per diferents motius: anèmia aguda per cirurgia i/o politraumatisme, anèmia crònica, ingrés un cures intensives.