Dr. Robert Rodríguez Roisin Correlacions anatomofuncionals de l'intercanvi gasós en malalts trasplantats de pulmó per MPOC avançada
Aquest projecte, que s’ha dut a terme en col·laboració amb el Dr. Antonio Román de l’Hospital Vall d’Hebrón, té tres implicacions rellevants. En primer lloc, és tracta del primer estudi en què es disposa d’informació morfomètrica, cel·lular i de la reactivitat endotelial vascular de les artèries pulmonars i de tota la funció pulmonar - en repòs i amb exercici - en malalts amb MPOC molt severa. Fins ara aquesta informació no havia estat tan completa ni detallada com en aquesta població de malalts greus.
En segon lloc, és també el primer estudi en què es disposa d’informació específica del comportament mecànic sobre la rigidesa dels neutròfils de sang venosa perifèrica, que estan endurits i rígids. Això suggereix que la inflamació sistèmica de la MPOC avançada també s’expressa en les cèl•lules hematològiques. Curiosament, els fumadors sense anomalies espiromètriques van presentar xifres situades entre els sans no fumadors i la MPOC molt avançada.
En tercer lloc, les dades sobre les distribucions de les relacions VA/Q en aquests malalts han complementat l’ampli espectre d’aquestes variables funcionals en MPOC amb el que es confirma que estan una mica empitjorades respecte als estadis GOLD-2 i GOLD-3.
Dra. Laura Pujols Tarrés Efecte dels inhibidors reversibles del proteasoma sobre els mecanismes implicats en la inflamació i el remodelat en l'asma
En el desenvolupament d’aquest projecte, que està dividit en dos subprojectes, hi ha col·laborat el Dr. Cristóbal Mezquita, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Del primer subprojecte cal destacar que l’inhibidor reversible del proteasoma MG262 fa disminuir la proliferació dels fibroblasts de la via aèria, provoca una aturada del cicle cel•lular i finalment l’apoptosi. A més a més, concentracions no citotòxiques d’aquest inhibidor fan disminuir la producció de la citoquina proinflamatoria IL-6 i la síntesi de col·làgens. En conjunt, els efectes del MG262 suggereixen que aquest fàrmac podria ser una opció terapèutica en malalties que, com l’asma greu, es caracteritzen per tenir un marcat component fibròtic i inflamatori. Els resultats obtinguts són de gran utilitat per testar la capacitat antiinflamatòria, antiangiogènica i antifibròtica del fàrmac en un model animal, essent aquest un assaig obligatori abans de dur a terme assajos clínics en humans.
En el segon subprojecte s’ha caracteritzat, per primera vegada, la via intrinseca constitutiva que queda suprimida pels efectes antiinflamatori i antiangiogènic dels inhibidors del proteasoma i que és independent dels factors de creixement com el VEGF. Aquests efectes també tenen lloc per la supressió de la vía extrínseca que depèn de VEGF i altres factors que activen VEGFR-1. A més, s’ha caracteritzat una forma soluble de VEGFR-1 que és capaç de bloquejar l’efecte vasodilatador del VEGF i que podria realitzar una funció similar a la musculatura bronquial i contribuir a la broncoconstricció característica de l’asma.
Dr. Antoni Torres Martí Factors de risc i pronòstic de la pneumònia adquirida a la comunitat en el pacient amb malaltia pulmonar obstructiva crònica. Impacte de la resposta inflamatòria
En aquest projecte, realitzat amb la participació de la Dra. Rosario Menéndez Villanueva de l’Hospital Universitari La Fe de València, s’han detectat diferències en la medicació emprada en els pacients amb MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica) que desenvolupen pneumònia o exacerbació greu. Així, es pot caracteritzar millor aquesta població i determinar el curs de la malaltia. Aquesta informació és de gran utilitat en el plantejament d’ estratègies preventives.
Aquest estudi ha permès conèixer millor la resposta inflamatòria sistèmica en la MPOC amb pneumònia o amb exacerbació, el que contribueix a un millor maneig de la malaltia. El perfil de resposta inflamatòria té implicacions pronòstiques, i pot contribuir a dissenyar estratègies de tractament diferents segons el perfil d’aquesta resposta. De forma complementària, l’anàlisi de la resposta inflamatòria i de la diversa activació fenotípica del macròfag pulmonar en MPOC pot permetre aprofundir en una aproximació terapèutica amb un abordatge diferent.
Per a més informació podeu consultar el web de la Fundació La Marató de TV3.