Dr. Josep Roca Torrent Atenció integrada i biopatologia de la MPOC avançada
Els resultats assolits amb aquest projecte tenen un doble impacte: de caràcter científic i assistencial. En la vessant científica, s’ha introduït una aproximació de biologia de sistemes a l’estudi de malalties cròniques complexes i pel que fa a la part més assistencial, s’ha contribuït a la implementació d’un pla de desplegament de serveis innovadors per a l’atenció integrada de malalts crònics d’altres malalties a banda de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC).
Les activitats efectuades en el marc del projecte finançat per La Marató de l’any 2003 han donat lloc a 3 projectes europeus - Better Breathing, NEXES i Biobridge -, que es centren en l’evolució futura de la MPOC i d’altres patologies.
Dr. Carles Agustí García-Navarro MPOC: Resposta inflamatòria durant la deshabituació tabàquica
L’estudi confirma la dificultat dels malalts amb MPOC per aconseguir deixar de fumar de forma continuada i a llarg termini. D’altra banda, els resultats demostren que la mostra d’esput és útil per avaluar el procés inflamatori de la via aèria i que presenta grans avantatges per tractar-se d’una tècnica no invasiva i de fàcil obtenció. A més, mitjançant la tècnica de l’esput induït s’ha vist que la via aèria dels malalts amb MPOC presenta una inflamació intensa – més que en fumadors sans - que es confirma per l’increment de diferents mediadors inflamatoris en l’esput.
Contràriament a la hipòtesi plantejada, en el període d’un any, deixar de fumar no sembla disminuir la intensitat de la resposta inflamatòria, tot i que el nombre de malalts amb MPOC que van assolir l’abstinència va ser molt baix com per poder establir conclusions definitives.
Dr. Joan Albert Barberà Mir Estudi de la contribució de les cèl·lules progenitores vasculars en els mecanismes de lesió i reparació vascular a la circulació pulmonar en la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)
Els resultats d’aquest projecte posen de manifest que els pacients amb MPOC tenen menys capacitat regeneradora d’alteracions en la circulació pulmonar i sistèmica degut a una disminució en el nombre de cèl·lules progenitores vasculars circulants, fet que no sembla estar relacionat amb el consum de tabac, sinó amb la pròpia malaltia. Aquesta reducció en el nombre de cèl•lules progenitores fa que hi ha una menor capacitat de reparació de les estructures pulmonars danyades per agents externs. En l’actualitat es disposa de fàrmacs que augmenten el nombre de cèl·lules progenitores endotelials circulants, i d’altres que intervenen en les vies de senyalització de les cèl•lules endotelials que poden afavorir la diferenciació de cèl·lules progenitores cap a un fenotip reparador. Tot i així, encara s’han d’avluar aquestes noves vies terapèutiques en la MPOC mitjançant estudis experimentals i clínics.
Amb aquest estudi s’ha demostrat la presència de disfunció endotelial sistèmica en MPOC, correlacionada amb la disfunció de l’endoteli pulmonar. Així, seria possible identificar els malalts amb MPOC amb més probabilitat de desenvolupar hipertensió pulmonar, el que permetria efectuar una intervenció precoç, abans que aquesta complicació de la malaltia es manifestés.
Volem donar les gràcies a l’equip de Comunicació de la Fundació La Marató de TV3 que ens ha facilitat el material per escriure aquesta entrada al Bloc.