Un estudi publicat a Nature Medicine revisa les qüestions clau que cal tenir en compte en la investigació de la malaltia de Parkinson. El treball és el resultat del consens d’un grup d’experts internacionals, tant bàsics com clínics, sobre l’orientació que caldrà donar en un futur a les línies de recerca per tal d’arribar a conèixer tant l’origen com els mecanismes implicats en la progressió i extensió de la mort neuronal, amb l’objectiu d’aconseguir teràpies eficaces de neuroprotecció. El treball, en el que ha participat la Dra. Concepció Marin, investigadora del Laboratori de Neurologia Experimental de l’IDIBAPS i del CIBER de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), ha estat coordinat pel Dr. José Obeso, de la Universidad de Navarra.
En la majoria dels casos, la malaltia del Parkinson es detecta quan al voltant del 80% de les neurones generadores de dopamina estan en procés de degeneració, quan es manifesten els símptomes motors de la malaltia. Aquest estudi destaca la necessitat de treballar en línies d’investigació orientades a detectar fases més inicials de la malaltia. La troballa de diverses mutacions genètiques associades a casos familiars ha permès avançar en el coneixement d’alguns dels mecanismes etiopatogènics que poden trobar-se implicats en la mort de les neurones dopaminèrgiques, com l’estrès oxidatiu, la disfunció de les mitocòndries, la excitotoxicitat, la inflamació, l’alteració dels sistemes de degradació proteïca, l’autofàgia i l’apoptosi.
Un dels temes més rellevants que tracta l’estudi és la vulnerabilitat a la degeneració de les neurones dopaminèrgiques. Actualment no hi ha cap explicació definitiva de per què aquestes neurones es veuen afectades abans i més profundament que les d’altres grups neuronals. Es considera que el propi metabolisme de la dopamina i la diferent capacitat que tenen les neurones per tamponar el flux iònic poden ser dos factors que hi contribueixen. L’equip d’investigadors que ha treballat en l’estudi va més enllà i proposa la investigació de la possible existència de trets diferencials de les neurones dopaminèrgiques de la substància negra en relació al nombre de contactes sinàptics, el nivell d’activitat neuronal i el consum energètic, per tal de poder conèixer el patró de degeneració que es produeix a la malaltia de Parkinson.