Dijous de la setmana passada, 7 de novembre, va morir Margarita Salas, una pionera i un referent de la recerca espanyola de les darreres dècades.
Nascuda a Astúries l’any 1938, es va llicenciar i doctorar en bioquímica a la Universitat Complutense de Madrid. De 1964 al 1967 va treballar a Nova York amb Severo Ochoa. En tornar, va fundar el primer grup de recerca en genètica molecular d’Espanya, on va començar a estudiar el virus bacteriòfag Phi29. Hi va descobrir una proteïna, l’ADN polimerasa, que s’encarrega de copiar l’ADN. Aquesta troballa li va permetre desenvolupar una tècnica que té una aplicació crucial en biotecnologia: permet amplificar l'ADN de manera senzilla, ràpida i fiable. Per això s'usa en medicina forense, oncologia i arqueologia, entre d'altres àrees. Aquesta tecnologia ha estat, a més, la patent més rendible del CSIC.
Al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos premis, com el Nacional de Recerca Ramon y Cajal o el Jaume I. El 1988 va ser nomenada presidenta de la Societat Espanyola de Bioquímica i, el 1992, directora del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. El 2007 es va convertir en la primera dona espanyola membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i el 2003 va entrar a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE).
Als seus 80 anys, encara estava en actiu i anava gairebé cada dia al seu laboratori al Centre Nacional de Biologia Molecular Severo Ochoa. Tenia categoria "ad honorem", que permet als científics continuar la seva feina més enllà de l'edat de la jubilació.