Els projectes seleccionats es van presentar ahir en un acte celebrat al Palau Macaya en el que hi van participar Elias Campo, Jaume Giró, director General de la Fundació Bancària “la Caixa” i Almudena R. Ramiro, investigadora del CNIC.
Conèixer com el cervell humà crea i recupera records
El projecte encapçalat per Josep Dalmau té per objectiu avançar en la comprensió dels mecanismes de l’encefalitis per anticossos LGI1, una malaltia descrita per primera vegada l’any 2010.
La identificació d’aquesta malaltia va suposar una revolució en el diagnòstic i tractament d’una categoria de malalties fins aleshores desconeguda. Aquesta malaltia provoca alteracions tant en la memòria a llarg termini com en la memòria de treball, amb el que provoca dèficits cognitius. Els pacients amb encefalitis LGI1 son incapaços de crear nous records, gestionar informació nova i presenten alteracions del son.
Amb el projecte es vol correlacionar, en aquestes persones i en models animals de la malaltia, l’activitat neuronal de determinades estructures cerebrals amb els dèficits cognitius mitjançant tècniques de neuroimatge i electrofisiologia. “L’objectiu és entendre els mecanismes de formació, consolidació i recuperació de la memòria en aquesta malaltia, i altres afectacions neurològiques similars, per obtenir teràpies personalitzades”, explica l’investigador.
Entendre la diversitat de casos en el tipus més comú de leucèmia per combatre-la
El projecte liderat per Elias Campo té per objectiu entendre com canvia el genoma del càncer, per què es torna resistent a la terapia i poder dissenyar nous tractaments més eficaços.
La leucèmia limfàtica crònica és el tipus de leucèmia més comú entre la població adulta de països occidentals. En aquesta patologia, la medul·la òssia produeix massa limfòcits, un tipus de glòbul blanc, i no combat les infeccions tan bé com els limfòcits normals.
Recentment els científics han descrit el mapa genètic d'aquesta malaltia oncològica, que mostra alteracions molt complexes. No obstant això, la informació és insuficient per explicar la quantitat de subtipus moleculars i l'heterogeneïtat de casos, així com els canvis que es produeixen durant l'evolució de la malaltia.
“El projecte actual aprofundeix en la comprensió del catàleg complet de mecanismes genètics i epigenètics -que regulen l'expressió genètica-, subjacents a la plasticitat del tumor, tenint en compte la diversitat dels casos”, explica Elias Campo.