La paleogenètica és una potent eina que tradicionalment s'ha utilitzat en l'estudi de l'origen, estructura i evolució de les poblacions antigues així com en l'estudi de l'evolució de les malalties modernes d'origen microbiològic. Fins ara, només hi havia col·leccions de material antic als museus d'història natural, consistents en teixits de diferents espècies animals per poder interpretar la diversitat genètica, estudiar la conservació o l'evolució de les diferents espècies en el passat o estimar les causes de les extincions. Així, no hi havia grans col·leccions de material genètic antic de mostres humanes.
El biobanc d’ADN antic de l’IDIBAPS és una instal·lació científica formada per un conjunt mostres de material genètic dels habitants de Tàrraco, procedents de diferents necròpolis de l'àrea de Tarragona del període romà i visigòtic d’entre els segles III i VII dC. El biobanc posa aquestes mostres genètiques a disposició de la comunitat científica internacional per a dur a terme estudis antropològics, de moviments migratoris i, fins i tot, de l’evolució genètica d’algunes de les malalties que patim actualment. Una instal·lació pública que obre nombroses possibilitats de col·laboració entre disciplines tan diverses com la biomedicina, l’arqueologia i la paleoantropologia.
Una instal·lació científica fruit d’una col·laboració interdisciplinària
El biobanc d’ADN antic de l’IDIBAPS és el fruit d’una col·laboració exitosa entre l’IDIBAPS, l’ICAC i el MNAT, que comença el 2011 en el marc del projecte europeu MEDIGENE.
L’ICAC va estudiar i compilar les dades existents sobre la població funerària de l’antiga Tàrraco i en va extreure mostres dentàries d’esquelets d’entre els segles III i VII dC dipositats al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). En total l’ICAC va localitzar 2.000 enterraments, dels quals en va seleccionar 500 d’adients per fer els estudis paleogenètics. De cada un dels individus es van extreure dues peces dentàries que van ser enviades a l’IDIBAPS.
L’IDIBAPS va posar a disposició d’aquest ambiciós projecte la seva experiència en l’àmbit de la gestió i el processat de mostres humanes de distinta naturalesa i en va dedicar un espai a les seves instal·lacions. Això ha permès salvar molts reptes tècnics durant l’extracció, validació i emmagatzematge de les mostres. L’ADN antic (ADNa) és un material molt fragmentat i degradat, cosa que fa molt difícil la seva manipulació, alhora que és susceptible de ser contaminat per ADN actual.
Després del processat de les mostres al biobanc de l’IDIBAPS, 280-300 van passar els filtres de qualitat per integrar-se al biobanc i obtenir-ne l’ADNa. Ara ja hi ha disponibles 76 d’aquestes mostres genètiques que investigadors d’arreu del món poden sol·licitar per dur a terme la seva recerca. Aquest nombre està en constant augment ja que es segueixen processant les mostres restants per tal d’ampliar la col·lecció. A més, hi ha la voluntat que el biobanc creixi i sigui de referència amb l’arribada de mostres d’altres excavacions de Catalunya.
“En incloure la col·lecció d’ADNa en el fons de mostres del Biobanc estem posant a disposició de tota la comunitat científica internacional unes mostres úniques al món que podran ser utilitzades per a una gran varietat d'estudis”, explica la Dra. Anna Bosch, responsable del Biobanc de l’IDIBAPS.
“Aquesta col·laboració demostra que l’arqueologia pot ajudar la recerca biomèdica a partir de l’obtenció i canalització de mostres humanes antigues. S’ha obert el camí, doncs, cap a la recerca genètica a partir d’objectes arqueològics” conclou el Dr. Josep M. Macias, investigador sènior de l’ICAC i responsable del projecte MEDIGENE a Tarragona.
Sobre el projecte europeu MEDIGENE
La creació del biobanc d’ADN antic s’ha impulsat gràcies al finançament obtingut pel projecte europeu MEDIGENE (Genetic and environmental factors in obesity and/or diabetes in specific populations) del 7è Programa Marc de la Comunitat Europea. En aquest projecte de recerca mèdica i genètica, coordinat per la Universitat de Montpeller hi participen 18 institucions d’Europa i del nord d’Àfrica, entre les quals hi ha l’IDIBAPS, l’ICAC i el CIBERDEM. La finalitat del projecte MEDIGENE és l’estudi dels factors genètics i ambientals en la síndrome de la resistència a la insulina i les seves complicacions en poblacions migrants del Mediterrani.
Podeu trobar més informació sobre aquest projecte en el següent vídeo.