La imatge de ressonància magnètica funcional en estat de repòs (rs-fMRI) és una tècnica no invasiva que permet veure l'activació del cervell i identificar xarxes de connectivitat funcional, per exemple, la xarxa motora, la xarxa visual... sense necessitat que el subjecte faci cap tasca específica. Per això és una tècnica molt usada en la recerca en humans en disciplines com la psiquiatria o les malalties neurodegeneratives.
La seva aplicació en models animals té un gran potencial traslacional, ja que permet obtenir xarxes funcionals comparables a les descrites en humans. No obstant això, fins ara no hi havia un protocol de consens. "S'havien publicat diversos treballs de resting-state fMRI en rates, però cada grup de recerca implementava el seu propi protocol d'adquisició basant-se en el que ja existia en literatura i incorporant les seves pròpies modificacions, la qual cosa a vegades feia difícil comparar resultats", explica Emma Muñoz-Moreno, responsable de la plataforma d'Imatge de ressonància magnètica.
L'objectiu del treball que publica Nature Neuroscience ha estat definir un protocol comú per a dur a terme l'adquisició de rs-fMRI que permeti una identificació òptima de les xarxes funcionals. Per a això es va començar amb una fase denominada MultiRat en la qual 46 centres van aportar dades de projectes anteriors per a identificar els paràmetres que optimitzen la identificació d'aquestes xarxes. L'IDIBAPS va contribuir amb adquisicions realitzades en el marc de dos projectes liderats per Guadalupe Soria, que estaven enfocats als canvis en la connectivitat en model d'Alzheimer.
A partir d'aquí es va elaborar el protocol, que recull els paràmetres d'adquisició de la ressonància magnètica i les condicions de sedació dels animals. "A més, com les dades tal com surten de l'escàner necessiten ser processades mitjançant diferents algorismes per assegurar-ne la qualitat i obtenir-ne la informació d'interès, s'ha posat disponible el pipeline de preprocessament". afegeix Muñoz-Moreno.
Posteriorment es va dur a terme una segona fase, denominada StandardRat en la qual van participar 20 centres per avaluar el protocol de consens. En aquest cas, l'IDIBAPS va participar-hi escanejant 10 animals (5 mascles i 5 femelles) amb aquest protocol i compartint les imatges obtingudes.
