Aquest procés que es va iniciar fa cinc anys s'emmarca en el projecte d'investigació "Estudi de factibilitat de procediment de trasplantament uterí de donant viu amb obtenció d'empelt per cirurgia robòtica" amb l'objectiu de validar la viabilitat d'aquesta cirurgia.
El requisit principal per ser candidata a aquest tipus d'intervenció és tenir la síndrome de Rokitansky, és a dir, un trastorn congènit de l'aparell reproductor femení que afecta 1 de cada 5.000 dones al món. Aquestes dones ja neixen sense úter i sense trompes de Fal·lopi. En aquest cas, la receptora va ser l'única candidata compatible de les 30 que es van presentar.
El trasplantament d'úter es divideix en dues fases: l'extracció de l'úter realitzada mitjançant cirurgia robòtica, per ser el menys invasiva possible, i la seva implantació que va consistir en una cirurgia oberta. La durada aproximada va ser d'unes 12 hores, pel que fa a l'extracció, i d’unes quatre la implantació.
Un equip multidisciplinari de més de 20 persones va ser l'encarregat de dur a terme l'operació. Entre ells es trobaven professionals de diferents especialitats: ginecòlegs, cirurgians de trasplantament, infermeries de ginecologia i de trasplantament, anestesistes i auxiliars d'infermeria.
Un procés d'alta complexitat, sobretot, pel que repercuteix a la primera fase d'extracció de l'úter de la donant. Segons explica el Dr. Alcaraz, "és un òrgan complex amb pobra vascularització de les artèries i un gran entramat de venes de les que cal buscar les més grans per drenar la sang que arriba a l'úter".
A això se suma que és un procés llarg en el temps ja que el seu èxit, com comenta el Dr. Carmona "ve determinat per la viabilitat de l'òrgan, que aquest funcioni i que la dona es quedi embarassada".
A dos mesos del postoperatori l’evolució ha estat bona ja que ha demostrat la seva funcionalitat a l’haver tingut la receptora el seu primer cicle menstrual. En aquest moment del procés se li implantarà un embrió dels 11 fecundats in vitro prèviament.
En el cas que es quedi embarassada es mantindrà a la receptora amb fàrmacs immunosupressors fins a un segon embaràs. Un cop hagi completat el seu desig de ser mare se li retirarà l'úter per laparoscòpia després del segon part, sempre que sigui aquest el seu desig gestacional.
Casos d'èxit en el món
Fins avui hi ha hagut 70 trasplantaments d'úter a tot el món, dels quals hi ha més de 20 nadons vius. El primer naixement després de trasplantament d'úter d'una donant viva va tenir lloc al 2014 a Suècia a l'Hospital Universitari de Sahlgrenska de la Universitat de Göteborg dirigit per Mats Brännström.
Fotos a Flickr
