Avui dia, disposem a Europa de cinc vacunes contra el virus SARS-CoV-2 aprovades, de les quals ja s’han subministrat més d’onze mil milions de dosis. Totes han demostrat una alta eficàcia en la prevenció de les formes greus de la COVID-19, així com un perfil de seguretat acceptable. No obstant això, la notificació d’efectes secundaris rars, com la síndrome de Guillain-Barré, relacionats amb l’administració d’aquestes vacunes fa necessari un seguiment estricte de les persones vacunades.
Per aquesta raó, un equip liderat per Daniel Prieto-Alhambra, i format per investigadors de la Universitat d’Oxford, la Fundació Institut Universitari per a la recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina, la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona, ha analitzat dues grans bases de dades amb històries clíniques electròniques d’atenció primària del Regne Unit i Catalunya. A l’estudi hi ha participat Eugenia Martinez-Hernandez, investigadora del grup Hospital Clínic-IDIBAPS Patogènesi de les malalties neuronals autoimmunes, dirigit per Josep Dalmau.
“L’anàlisi inclou 8,3 milions de persones que han rebut com a mínim una dosi de les vacunes contra la COVID-19 d’Oxford-AstraZeneca, Pfizer-BioNTech, Moderna o Janssen, 735.870 pacients no vacunats que han passat la malaltia i 14,3 milions de persones de la població general”, explica Martínez-Hernández. “En aquests grups de població, hem estudiat quatre trastorns neurològics: la paràlisi facial perifèrica, coneguda com a paràlisi de Bell, l'encefalomielitis, la mielitis transversa i la síndrome de Guillain-Barré i la seva aparició durant els 21 dies següents a l’administració de la primera dosi de la vacuna o al llarg dels 90 dies posteriors al test positiu per infecció del SARS-CoV-2. A més, hem emprat el nombre de casos nous diagnosticats a la població general entre 2017 i 2019 com a referència basal”.
Segons els resultats, el nombre de persones que va desenvolupar paràlisi de Bell, encefalomielitis i síndrome de Guillain-Barré després de rebre la vacuna va ser similar a la incidència de la població general. És a dir, els investigadors no van observar cap relació entre la vacunació i l’aparició d’aquests trastorns. En canvi, els casos de paràlisi de Bell, encefalomielitis i síndrome de Guillain-Barré sí que varen augmentar més del que s’esperava en persones no vacunades, infectades pel virus. “Això sembla indicar que la infecció del SARS-CoV-2 pot incrementar el risc de desenvolupar trastorns neurològics autoimmunitaris, fet que suposa un argument a favor de la vacunació, ja que les evidències assenyalen que les vacunes són segures”, declara la investigadora. La relació entre les vacunes i la mielitis transversa no es va poder determinar, perquè el nombre de casos va ser inferior a cinc en tots els grups vacunats, fet que va impossibilitar fer una anàlisi concloent.
Martínez-Hernández és experta en malalties neurològiques on el sistema immunitari altera l’estructura i el funcionament del sistema nerviós central, conformat, pel cervell i la medul·la espinal, o perifèric, compost pels nervis i les unions neuromusculars. La seva experiència ha contribuït a la revisió i classificació dels diagnòstics inclosos a l’estudi, així com a la relació dels resultats obtinguts amb la literatura neurològica i la pràctica clínica. La recerca de la investigadora rep finançament del Instituto de Salud Carlos III.
Referència de l’estudi
Xintong Li, Berta Raventós, Elena Roel, Andrea Pistillo, Eugenia Martinez-Hernandez, Antonella Delmestri, Carlen Reyes, Victoria Strauss, Daniel Prieto-Alhambra, Edward Burn, Talita Duarte-Salles. Association between covid-19 vaccination, SARS-CoV-2 infection, and risk of immune mediated neurological events: population based cohort and self-controlled case series analysis. BMJ 2022; 376 doi: https://doi.org/10.1136/bmj-2021-068373.
