La població infantil i adolescent amb un alt risc clínic de psicosi són una població especialment vulnerable. En aquests casos, poden aparèixer símptomes psicòtics subclínics, que tenen una intensitat o durada inferior a la observada en els trastorns psicòtics. Tot i que s’han identificat diferències de sexe en joves adults al llarg del desenvolupament de la psicosi, els estudis en infants i adolescents són escassos. Aquest fet és rellevant, ja que aquestes etapes són crítiques pel desenvolupament cerebral i els factors relacionats amb el sexe podrien tenir efectes diferencials.
En aquest treball, l’equip investigador ha analitzat el paper del sexe tant en la manifestació d’aquests símptomes subclínics com en la evolució clínica posterior. L’anàlisi ha revelat que, a mesura que augmenta l’edat de les noies adolescents amb risc de psicosi, hi ha una major probabilitat que els seus símptomes psicòtics subclínics no remetin, en comparació amb els nois de la mateixa edat. Aquest fenomen podria estar relacionat amb la major prevalença d’experiències psicòtiques subclíniques en adolescents femenines.
Segons Inmaculada Baeza, investigadora del grup de Psiquiatria i Psicologia de la Infància i l’Adolescència de l’IDIBAPS i cap del grup G04 del àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM), “aquests resultats subratllen la importància de considerar la perspectiva de gènere en l’avaluació i la gestió de l’alt risc clínic de psicosi, amb l’objectiu de desenvolupar estratègies d’intervenció més personalitzades i eficaces”.
L’estudi inclou una mostra de 221 nens i adolescents amb símptomes psicòtics subclínics, comparats amb un grup de control de 159 subjectes sans emparellats per edat. Els resultats indiquen que, tot i no haver diferències en les taxes de transició a la psicosi entre ambdós sexes, sí que es va identificar una major probabilitat de no remissió dels símptomes en les adolescents de més edat.