Vols consells de professionals per combatre l'obesitat?
La prevalença de l'obesitat s'ha duplicat en 73 països de tot el món i ha augmentat de manera constant en altres des de 1980. En els menors, la prevalença de l'obesitat ha augmentat des d'un 4% el 1980 a un 8% el 2015, és a dir, s'ha duplicat.
L'obesitat infantil s'associa amb un major risc de nombrosos problemes de salut que inclouen la diabetis, malalties cardiovasculars, així com la mort prematura en l'edat adulta. Per aquest motiu, identificar factors de risc que es poden modificar per a la prevenció de l'obesitat infantil s'ha convertit en una prioritat de salut pública.
Tot i que l'obesitat té un important component genètic, el ràpid augment d'aquest problema en els últims anys es deu als canvis en l'estil de vida i a l'entorn obesogènic (que afavoreix l'obesitat). Una gran varietat de factors ambientals, biològics, econòmics, psicològics i socials contribueixen al desenvolupament de l'obesitat i podrien ser objectius d'intervenció. Entre aquests, factors d'estil de vida com la falta d'activitat física, les activitats sedentàries i el consum d'una dieta alta en calories.
La magnitud del problema i les conseqüències de l'obesitat en la qualitat de vida i l'estat de salut dels menors i les seves famílies, recalquen la necessitat urgent de desenvolupar programes que puguin afavorir una pèrdua de pes segura. A més d'un control efectiu del pes.
Les escoles, per exemple, poden ser un punt focal per a la prevenció de l'obesitat, ja que l'educació nutricional pot resultar en un canvi de comportament a llarg termini. Una revisió d'estudis científics va suggerir que incorporar lliçons sobre alimentació saludable, activitat física i imatge corporal positiva en el pla d'estudis escolar era una de les estratègies més prometedores. Així i tot, altres estudis similars no són concloents.
D'altra banda, s'ha demostrat que les intervencions per reduir l'obesitat en menors i adolescents tenen millors resultats quan tots els membres de la família estan involucrats. Un estudi recent va mostrar que els fills de dones que s'adhereixen a un estil de vida saludable tenien un risc menor d'obesitat que els fills de mares que no practicaven aquest estil de vida. Aquestes troballes ressalten els beneficis d'implementar intervencions basades en la família, les escoles i les comunitats.
Això passa perquè els passos necessaris per aconseguir i mantenir la pèrdua de pes, com la restricció calòrica sostinguda i l'exercici, són difícils de dur a terme sense un suport continu. Un entorn social, escolar i familiar que facilita l'alimentació saludable i l'activitat física facilitaria en gran mesura als menors aconseguir els objectius en quant a la reducció de l'obesitat.
Un entorn obesogènic que inclou hàbits com passar molt de temps davant de pantalles, activitat física molt reduïda i consum habitual d'aliments altament calòrics és una barrera difícil de trencar. En aquests casos, mantenir l'enfocament en els canvis d'estil de vida dins de les famílies és un pas crític per facilitar canvis positius en el comportament, que tindran un gran impacte a llarg termini en el control de pes de tots els seus membres, especialment els més joves.
Autora: Violeta Moizé, nutricionista de l'Hospital Clínic de Barcelona