L'atenció a la cronicitat, a Fòrum Salut Clínic

L’esperança de vida al néixer és actualment superior als 80 anys, quan fa cent anys ben just arribava als quaranta anys. Per al Dr. Escarrabill, encara que es pateixi una malaltia crònica viure més representa un èxit, no un problema. Envelliment i malalties cròniques formen part d’aquest èxit.  Però, tot i que no podem impedir del tot l’aparició de les malalties cròniques, sí que podem retardar tant com sigui possible la seva aparició i limitar-ne l’impacte.

Les malalties cròniques no es defineixen només per la durada sinó per les seves característiques: són de llarga durada, s’acompanyen d’un deteriorament progressiu, de la necessitat de molts fàrmacs i, de vegades, d'aguditzacions de les malalties que requereixen un ingrés hospitalari. A més, no és rar que aquests tipus de pacients requerixin de la intervenció de molts professionals sanitaris els quals, de vegades, treballen en institucions diferents i quasi no es coneixen, la qual cosa comporta una fragmentació i duplicitats que sovint fan més nosa que servei al pacient. I en totes les malalties cròniques greus, especialment en les fases avançades, els pacients i els seus cuidadors han de fer front a la discapacitat i la dependència. Podem dir doncs, segons el Dr. Escarrabill, que les malalties cròniques afecten les persones, però acaben sent malalties de “tota la família”.

L’impacte social de les malalties cròniques és tan important que el 2011 l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar una resolució que encoratjava tots els països a millorar l’atenció dels pacients amb malalties cròniques. Un fet d’aquestes característiques només s’havia produït per abordar el problema de la SIDA. A més de l’impate sobre les persones, les malalties cròniques tenen un gran impacte sobre el conjunt del sistema sanitari per l'ús intensiu de recursos i el cost dels serveis.

Per al Dr. Escarrabill, l’esforç que ha de fer el sistema sanitari per donar resposta a les necessitats dels pacients amb malalties cròniques ha de ser fugir d’una intervenció basada en la “talla única” i mirar de personalitzar l’atenció tant com sigui possible. Per aconseguir-ho, ha d’identificar grups de pacients amb necessitats comunes, fer un abordatge poblacional -és a dir, millorar l’atenció de tots els pacients que viuen en un territori, no només dels que “truquen a la porta”- i, sobretot, empoderar el pacient perquè tingui les habilitats i coneixements necessaris per tenir cura d’ell mateix.

En el marc del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015, el Clínic ha desenvolupat programes específics per a malalties com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), la insuficiència cardíaca o la diabetis, per exemple, per a pacients amb alta complexitat. Paral·lelament ha desenvolupat polítiques transversals per promoure la informació i l’educació terapèutica, per millorar l’eficiència en les transicions (altes a casa o trasllats a altres centres, per exemple) o per abordar la polimedicació.

En la millora de l’atenció a les malalties cròniques, el paper del propi pacient és crucial en quant als hàbits alimentaris saludables, el manteniment de l’activitat física -com caminar com a mínim 30 minuts cada dia-, i en la presa de la medicació. També és molt important el paper del cuidador, i el dels metges i infermeres d'Atenció Primària a l'hora de pendre decisions, ja que ofereixen proximitat i accessibilitat als pacients, a més de conèixer-los de forma pròxima.

Després de la conferència del Dr. Escarrabill i del torn de preguntes per part del públic assistent a la sala, es va presentar la següent conferència del cicle Fòrum Salut Clínic,  "El nostre cor: una màquina perfecta que hem de cuidar" que oferirà el Dr. Josep Brugada, eminent cardiòleg reconegut internacionalment.