En la seva narració, els quatre coincideixen en la ràpida resposta que va poder donar el Clínic a la greu situació plantejada, amb l'arribada de 19 víctimes amb ferides i/o politraumatismes, algunes d'elles en estat crític, poc temps després dels fets; com es van coordinar diversos equips mèdics, quirúrgics i infermers, es van disposar els quiròfans, es van habilitar diversos espais per a les víctimes i els seus familiars, com es van activar protocols o es va fer l'acompanyament de familiars de ferits ingressats, com es van fer gestions per identificar els ferits i reunir les famílies...
Comenten l'experiència de l'hospital en l'atenció urgent a ferits politraumàtics en una ciutat com Barcelona, i la molta -i bona- preparació dels seus professionals, com a elements que van ajudar a aconseguir que tots els ingressats sobrevisquessin a les ferides. També recorden la generositat mostrada pel col·lectiu Clínic, l'entrega dels qui es van presentar al centre tot estant fora de servei, de torn o inclús estant de vacances o dels qui va trucar per oferir-se, i també dels ciutadans que van fer cua davant el Banc de Sang. I els nervis, la tensió i el cansament per l'esforç mantingut durant hores i jornades, unes hores i jornades que van començar com un "dia normal" a urgències d'un gran hospital en un mes d'agost.
Autoria imatges: página de Facebook "Testimonis sense por". ; Jikatu