En aquest estudi portat a terme per la Comissió de Diagnòstic The Lancet han participat centres de tot el món, entre ells l’Hospital Clínic de Barcelona com a únic hospital espanyol, i 25 experts de 16 països diferents amb l’objectiu de transformar l’accés al diagnòstic Global. El Dr. Luis Donoso-Bach, director del Centre de Diagnòstic per la Imatge de l’Hospital Clínic (CDIC), integrant el grup diagnòstic i terapèutica en oncologia de l’IDIBAPS i membre de la Comissió, destaca la importància del diagnòstic com a peça fonamental per a una atenció primària de qualitat, i afegeix que no obté el reconeixement adequat per tal que rebi suficient finançament.
Un 47% de la població global té poc o cap accés al diagnòstic de malalties comunes com la diabetis, la hipertensió, el VIH, la tuberculosi, o a tests bàsics per a dones embarassades com l’hepatitis B i la sífilis. Per això en aquesta anàlisi, la comissió subratlla el paper que tenen els responsables polítics en la millora del sistema de salut: millorar l’accés i expandir el desenvolupament dels diagnòstics més enllà dels països de renda alta. La reducció de la bretxa diagnòstica de 35-62% a 10% en les 6 malalties mencionades podria reduir en 1,1 milions les morts prematures anuals en països amb renda mitjana i baixa. Aquestes xifres reclamen acció immediata d’aquests països per dissenyar estratègies nacionals de diagnòstic segons les seves necessitats locals d’assistència sanitària.
Actualment, a escala global es necessiten aproximadament un milió de professionals amb experiència en diagnòstic, i la comissió recomana detectar i diagnosticar aquestes carències de personal sanitari. Una altra de les recomanacions que pondera la comissió és que la inversió en formació, en mètodes innovadors i en infraestructures per a la detecció de malalties, seria beneficiosa a escala global però especialment en llocs remots, com en les comunitats pobres, rurals i marginades de tot el món. Un accés adequat als mètodes de diagnòstic és necessari per desenvolupar la igualtat i la justícia social.
En els últims 15 anys s’han vist innovacions rellevants en la tecnologia i la informàtica per transformar els diagnòstics, però la Comissió alerta que els beneficis d’aquest creixement tecnològic no són equitatius arreu del món. Els països amb rendes altes com EUA i Europa tenen la meitat dels recursos mundials en diagnòstic in vitro. La comissió suggereix millorar els marcs reguladors per garantir la seguretat i qualitat dels diagnòstics i democratitzar-los, és a dir, augmentar la disponibilitat de punts d’atenció, l’accessibilitat del pacient a kits per a la recollida de mostres i a autotests.
La pandèmia COVID-19 ha posat de rellevància el paper crucial del diagnòstic en l'atenció sanitària. Diagnosticar de manera ràpida i precisa ha permès reduir significativament la mortalitat i morbiditat en països desenvolupats, però no ha succeït el mateix en els països de rendes mitjanes i baixes. Per això, la Comissió proposa començar a treballar per reduir aquesta bretxa diagnòstica entre països. Una cobertura sanitària universal ajudarà a salvar moltes vides i també prepararà a la societat globalment per combatre futures pandèmies.
