El treball a The Lancet demostra que la Ventilació No Invasiva és molt beneficiosa en un subgrup de pacients: Aquells amb malaltia respiratòria crònica avançada i hipercàpnia en el moment de l’extubació. La hipercàpnia és una elevada concentració de CO2 en sang degut a que els pulmons no el poden eliminar adequadament, és a dir que es tracta d’un indicador de gravetat en el pacient respiratori crònic. Tradicionalment, abans de l’extubació es fa una prova de respiració espontània. Si el malalt respira per si sol les guies clíniques actuals només recomanen l’administració d’oxigen. En l’estudi, l’índex de fracàs respiratori dels 52 pacients del grup control, que només va rebre oxigen, arriba fins al 48%. En 10 casos aquests pacients van requerir reintubació, cosa que augmenta notablement el risc de mort. En canvi, el grup de 54 pacients que va rebre Ventilació No Invasiva immediatament després de l’extubació només va presentar un 15% de fracàs respiratori post extubació. Només 6 pacients van requerir reintubació i la supervivència a 90 dies es va incrementar en un 20%. Aquestes dades canviaran en els propers mesos la pràctica clínica arreu del món.
Quan un pacient respiratori crònic abandona la UCI té moltes possibilitats de conservar una bona qualitat de vida i mantenir la seva relació amb l’hospital amb consultes ambulatòries. Els investigadors de l’IDIBAPS - Hospital Clínic seguiran treballant per identificar nous subgrups de pacients que es puguin beneficiar d’aquesta tècnica. Els seus treballs previs ja han tingut un gran impacte en la pràctica mèdica, com la recomanació d’inclinar lleugerament els pacients a les UCIs per evitar la pneumònia intrahospitalària o la seva descripció d’alguns indicadors de gravetat. Recomanacions de fàcil aplicació com aquestes tenen un gran impacte en l’evolució dels pacients. Cal treballar sense descans per la seva supervivència i millorar-ne la qualitat de vida. Al mateix temps, s’ha de fer especial èmfasi en els hàbits de vida saludables i combatre addiccions com el tabaquisme, la principal causa de la MPOC.