L'estudi està liderat pel Dr. Jordi Alcaraz, professor agregat de la Unitat de Biofísica i Bioenginyeria de la Facultat de Medicina de la UB; i per la Dra. Noemí Reguart, oncòloga de l'Hospital Clínic de Barcelona i investigadora de l'IDIBAPS. La Fundació Bosch i Gimpera com a Oficina de Transferència de Resultats de la Investigació (OTRI) de la Universitat de Barcelona ha gestionat el contracte de col·laboració.
Nintedanib és un fàrmac que ja ha mostrat una gran eficàcia en pacients amb adenocarcinoma avançat de pulmó. El seu mecanisme d'acció es basa en la inhibició de receptors de factors de creixement, que són les proteïnes que es produeixen a l'exterior de la cèl·lula cancerosa i que, en unir-se a receptors específics, estimulen el desenvolupament del tumor. "L'adenocarcinoma pulmonar és el subtipus més freqüent de càncer de pulmó i teníem una gran necessitat d'identificar noves opcions terapèutiques en el marc d'una segona línia de tractament", explica la Dra. Noemí Reguart. "Es tracta d'un fàrmac d'administració oral amb molt bona tolerància i que en estudis clínics recents ha demostrat que, combinat amb quimioteràpia, aconsegueix augmentar la supervivència com a tractament de segona línia", afegeix.
Aquest estudi va un pas més allà i investigarà la seva eficàcia en el carcinoma escatós, per al que s'utilitzaran uns models preclínics de cultiu cel·lular, únics a Espanya, que permeten la interacció entre els dos tipus cel·lulars més abundants en càncer: les cèl·lules canceroses i els fibroblasts, un tipus de cèl·lules sanes, que les envolten. L'objectiu principal del projecte és buscar quin tipus de cèl·lules dins del tumor són més o menys sensibles a nintedanib, per definir millor quin tipus de pacients poden beneficiar-se d'aquest fàrmac. "Avui dia sabem que els fibroblasts participen en totes les etapes de la progressió tumoral, des del seu inici, creixement, invasió, metàstasi i fins i tot en la resistència a teràpies", explica el Dr. Jordi Alcaraz. "Farem servir aquest model preclínic de cultiu per a reproduir de manera més fidedigna el microentorn cel·lular i explorarem com aconseguir que les cèl·lules resistents puguin respondre a nintedanib", comenta el Dr. Alcaraz.
Aquesta investigació preclínica suposa la fase anterior a l'aplicació en el pacient amb càncer. "La introducció de noves teràpies dirigides, com nintedanib, en el tractament del carcinoma de pulmó, ha suposat un gran avenç en el maneig terapéutico d’aquesta malaltia", explica la Dra. Noemi Reguart. "Nintedanib és el segon fàrmac antiangiogènic que aconsegueix aprovació de l'agència Europea del Medicament per al tractament del càncer de pulmó avançat i estarà en breu disponible en tots els centres hospitalaris nacionals com una nova alternativa de tractament". "Amb aquest projecte, perseguim identificar els mecanismes de resistència tumoral a nintedanib* que ens permeti ampliar el benefici clínic a un major espectre de pacients amb càncer de pulmó ", afegeix.
Aquest conveni públic-privat respon al compromís de les tres entitats implicades per la recerca de qualitat en un tema d'especial incidència en la salut com és el càncer de pulmó i, en particular, el carcinoma escamós, que afecta prop del 30% de pacients amb aquest tipus de tumor.
El càncer de pulmó
El càncer de pulmó és una malaltia amb alts nivells de mortalitat, i contínua sent principal causa de mort per càncer a nivell mundial. Amb uns 1,6 milions de nous casos cada any, suma prop de 1,38 milions de morts anuals. L'any 2012, es van diagnosticar a Espanya 26.745 nous casos, prop del 12,5% del total de diagnòstics de càncer. En el mateix període de temps, van morir a causa de la malaltia 21.118 persones. L'agència Internacional per a la Investigació del Càncer preveu que el nombre de morts per càncer de pulmó seguirà augmentant a tot el món i superarà els 2,3 milions l'any 2030.
A nivell clínic, el càncer de pulmó es divideix en adenocarcinoma, carcinoma escamós i altres tipus menys freqüents. La majoria de pacients amb càncer de pulmó són diagnosticats en etapes avançades de la malaltia de manera que la identificació de noves opcions terapèutiques basades en fàrmacs moleculars dirigits és d’especial rellevància en el camp de la investigació clínica translacional.