La trombosi és un problema de salut pública greu. Les malalties cardiovasculars van suposar al 2019 el 32% de les morts al món, de les quals el 85% van ser per un infart o ictus. D'aquestes, un número elevat es produeixen a causa de problemes de coagulació que acaben en trombosi. A més, una proporció important dels càncers també produeixen alteracions de la coagulació. Això augmenta l’impacte de la trombosi en la salut de la població mundial.
La trombosi és deguda a un desequilibri dels mecanismes de coagulació de la sang. Els mecanismes de coagulació estan implicats en funcions vitals per a l’organisme, com evitar una pèrdua de sang excessiva a través d’una ferida, entre d’altres. Els tractaments actuals per a la trombosi afecten als mecanismes de coagulació, cosa que produeix efectes secundaris. Per això, es continua investigant sobre nous fàrmacs que actuïn sobre el trombe sense afectar a les altres funcions del mecanisme de coagulació.
Per què es produeix la trombosi?
La trombosi és un mal funcionament de l’hemostàsia, la propietat de mantenir la sang (hemo-) en correcte equilibri (-stasis), o sigui, circulant lliurement per artèries i venes. Quan un vas sanguini es trenca, es perd sang i per evitar-ho, els mecanismes de l’hemostàsia s’activen per formar un coàgul que tanca el vas i permet mantenir el flux sanguini. Aquests mecanismes coaguladors estan compensats per altres mecanismes anticoagulants que es troben a la sang. Per això parlem d’un balanç hemostàtic entre mecanismes pro- i anticoagulants.
Quan hi ha un dany a la part interior del vas, ja sigui per inflamació o per acumulació de greix (aterosclerosi), es trenca el balanç hemostàtic i es forma un coàgul dins del propi vas. Això és el que s’anomena trombe sanguini. Si aquest coàgul es mou pel torrent sanguini, se’l denomina embolisme. Una gran proporció de les morts per infart cardíac, ictus cerebral i embòlia pulmonar són conseqüència de les trombosis als diferents òrgans.
Com es pot tractar la trombosi?
Els anticoagulants orals han contribuït a disminuir la mortalitat a la població i evitar el risc de patir una trombosi. Tot i així, un dels efectes secundaris d’aquest tipus de medicació és el risc d’hemorràgies (pèrdues elevades de sang) ja que inhibeixen la capacitat del cos per coagular la sang en cas de ferida.
Els primers anticoagulants orals tenien un efecte sobre l’acció coagulant de la vitamina K. En els últims anys, s’han desenvolupat altres anticoagulants orals d’acció directa. Aquests fàrmacs inhibeixen específicament proteïnes essencials per a la formació del coàgul o trombe (trombina i factor X de la coagulació). Es prenen per via oral i no necessiten la mateixa monitorització, ja que no tenen efectes tan variables a cada pacient com els anticoagulants orals clàssics. A més, a la majoria d’assajos clínics, han demostrat tenir més seguretat farmacològica, ja que no tenen tant risc d’induir hemorràgies.
De totes maneres, es continua amb la cerca de nous fàrmacs que actuïn específicament sobre la trombosi sense afectar a la hemostàsia de la sang i, per tant, que es mantingui la capacitat de coagulació en cas de ferida. Això serà un repte ja que cada vegada hi ha més evidencia que els mecanismes de coagulació també estan implicats en la resposta inflamatòria necessària per protegir de les infeccions i en els mecanismes de regeneració dels teixits.
AUTOR:
Dr. Pablo García De Frutos, grup d’ investigació d’ Hemoteràpia- hemostàsia del Clínic- IDIBAPS.
