Aconseguir una vacuna preventiva eficaç contra el virus de la sida és un dels principals reptes de la medicina moderna. Els candidats testats fins al moment han aconseguit resultats decebedors, així que són necessàries aproximacions innovadores que obrin noves vies de recerca. Un treball que publicarà Nature Medicine en el seu proper exemplar presenta els esperançadors resultats obtinguts amb una estratègia radicalment nova: introduir a les cèl•lules musculars de macacos ADN que codifica una molècula tipus anticòs eficaç contra el virus de la immunodeficiència de simis (VIS). El treball ha estat encapçalat pel Children’s Hospital of Philadelphia de la Universitat de Pennsylvania, el Research Institute at Nationwide Children’s Hospital de Columbus i el New England Primate Research Center de la Universitat de Harvard. Una de las signants de l’estudi és la Dra. Eloísa Yuste, actualment investigadora Ramon y Cajal de l’equip IDIBAPS – Hospital Clínic Malalties Infeccioses i Sida encapçalat pel Dr. Josep Maria Gatell, que també és professor del Departament de Medicina de la UB. Des d’abril de 2008 forma part de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), però la seva tasca en el treball es va desenvolupar durant els seus més de 6 anys como a investigadora de la Universitat de Harvard. Les seves noves investigacions es desenvolupen en el marc del Programa HIVACAT (*), que codirigeix el Dr. Gatell amb el Dr. Bonaventura Clotet d’IrsiCaixa.
La nova proposta consisteix en injectar un adenovirus amb informació genètica que codifica per a un anticòs eficaç contra el SIV al múscul de 9 macacos. En estudis previs es van obtenir bons resultats en ratolins, i el present estudi significa un salt important cap a la seva possible aplicació en humans. Els adenovirus són petits virus que s’empren com a vectors per traspassar informació genètica a les cèl•lules que infecten. Els 9 macacos es van separar en grups de 3, i cada grup va rebre un adenovirus carregat amb l’ADN necessari per a expressar un anticòs diferent eficaç contra el SIV. En les setmanes següents es va estudiar l’evolució de l’anticòs en el sèrum dels simis i es va comprovar que les seves cèl•lules musculars estaven produint-lo. Després de 4 setmanes els 9 simis immunoprotegits van ser infectats amb una forma comuna del SIV. Cap d’ells va desenvolupar la malaltia després d’un any de seguiment, i 6 d’ells van evitar fins i tot qualsevol rastre d’infecció.
Els resultats obren una nova línia d’investigació que podria introduir la teràpia gènica com a alternativa en la lluita contra la propagació del virus de la sida. Queden molts interrogants per resoldre, com el nivell de protecció que ofereix contra la infecció per vies humorals, donat que els anticossos circulants en sang poden tenir dificultats per arribar en concentracions òptimes a zones com l’epiteli de la vagina. A pesar d’això, els resultats obtinguts amb vacunes com la del papil•loma humà permeten pensar que la producció sostinguda d’anticossos que arribin a la sang protegiria també de la transmissió per via sexual. També serà necessari trobar anticossos tan efectius contra diferents soques del VIH com els emprats en aquest estudi contra el VIS. Les investigacions en els centres americans responsables de l’article, així com les de l’equip IDIBAPS al que es va incorporar la Dra. Eloísa Yuste, cercaran respostes als interrogants pendents i seguiran treballant en aquesta innovadora estratègia.
(*) L’HIVACAT és un Programa conjunt de l’Hospital Clínic de Barcelona i IrsiCaixa per a investigar vacunes contra el VIH. Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Fundació la Caixa, Laboratoris Esteve i les Conselleries de Salut i Universitats de la Generalitat de Catalunya.