La combinació dels fàrmacs lopinavir i ritonavir s’administra per a tractar la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), ja que bloqueja la proteasa, un enzim clau per al procés de replicació del virus. No obstant això, l’experiència terapèutica amb aquests pacients evidencia que el ritonavir interacciona amb molts medicaments, reduint-ne el metabolisme. Un d’ells és el tacrolimus usat en trasplantaments d’òrgans sòlids per a reduir l’activitat del sistema immunitari.
“Durant la primera onada de la COVID-19, es va fer un ús extens de la teràpia lopanivir/ritonavir, a causa de la seva activitat in vitro enfront del virus SARS-CoV-2. Per tal de mantenir la immunosupressió i d’evitar toxicitats en pacients trasplantats, el personal mèdic va optar per a substituir el tacrolimus per un altre fàrmac immunosupressor, la prednisona”, explica Montse Tuset, del Servei de Farmàcia de l’Àrea del Medicament del Clínic Barcelona. Tuset, juntament amb altres investigadors del Clínic Barcelona-IDIBAPS, ha avaluat l’eficàcia i seguretat del tractament amb prednisona en 23 receptors de trasplantament d’òrgan sòlid ingressats al Clínic Barcelona amb diagnòstic d'infecció per SARS-CoV-2, entre març i juny de 2020.
Els resultats de l’estudi, publicat a la revista Clinical Microbiology and Infection, mostren que el temps transcorregut entre la suspensió del tractament amb tacrolimus i l’inici de la teràpia combinada amb ritonavir és clau per reduir el risc de toxicitat. “Gran part dels pacients que va iniciar el tractament durant les primeres 18 hores després de l’última dosi de tacrolimus, mostraven nivells tòxics d’aquest fàrmac en sang. En canvi, els tres pacients als quals es va administrar la doble teràpia antiviral passades 24 hores no van presentar toxicitat”, assenyala la investigadora. Tots els pacients van rebre prednisona en substitució del tacrolimus. Respecte a la prednisona, els autors del treball destaquen que el seu ús és segur. “La monoteràpia amb prednisona durant el tractament amb/lopinavir/ritonavir va resultar efectiva en pacients trasplantats, ja que no es va observar cap episodi agut de rebuig dels òrgans, ni respostes tòxiques”.
La reintroducció de tacrolimus, a mitjan dosi habitual, entre 48 i 72 hores després de finalitzar la teràpia lopanivir/ritonavir, tampoc va produir efectes adversos. “Es necessiten, però, estudis multicèntrics més grans per confirmar aquestes troballes”, declara Tuset. “Avui dia, la combinació lopanivir/ritonavir ha quedat en desús pel tractament de la COVID-19. Així i tot, l’experiència guanyada amb aquesta recerca pot ser aplicable a l’administració de nirmatrelvir/ritonavir (Paxlovid®), el nou tractament aprovat contra les infeccions per SARS-CoV-2, ja que ambdues teràpies contenen ritonavir, responsable de les interaccions entre fàrmacs”.
Article de referència
Gonzalez-García R, Roma JR, Rodríguez-García M, Arranz N, Ambrosioni J, Bodro M, Castel MÁ, Cofan F, Crespo G, Diekmann F, Farrero M, Forner A, LLigoña A, Marcos MÁ, Moreno A, Ruiz P, Soy D, Brunet M, Miró JM, Tuset M. Drug-drug interactions of ritonavir-boosted SARS-CoV-2 protease inhibitors in solid organ transplant recipients: experience from the initial use of lopinavir-ritonavir. Clin Microbiol Infect. 2023 Jan 11:S1198-743X(23)00002-2.
