El Dr. Sriram Vaidyanathan és el primer signatari d'aquest estudi, que ha aparegut recentment en Annals of Internal Medicine, i que segueix el camí que va iniciar l'Hospital Clínic, que va publicar el primer article basat en proves científiques sobre el tractament mèdic amb corticoide orals i intranasals d'aquesta malaltia, per evitar el tractament quirúrgic. El Dr. Mullol, en la seva editorial, destaca la importància de l'estudi britànic, però també demana prudència en l'ús dels corticoides orals. Es recomana el seu ús en iniciar el tractament en casos de malaltia greu, i el Dr. Mullol, seguint aquesta línia, aposta per una adaptació progressiva d'aquest procediment, i continuar amb el tractament farmacològic. Els corticoides orals són una eina molt útil, però que poden causar efectes secundaris en el pacient. Les tandes curtes de corticoides orals, no obstant això, ajuden a controlen millor la malaltia i provoquen pocs efectes no desitjats. A més, eviten un gran nombre d'operacions que es realitzaven abans. Ara només es manarien a cirurgia aquells casos no controlats amb corticoides intranasales i orals. Malgrat la seguretat i eficàcia que sembla mostrar el tractament, la rinosinusitis crònica sol aparèixer a partir dels 40 i 50 anys, una edat molt perillosa per al pacient, ja que és quan aconsegueix majors cotes, sobretot en fumadors.
El disseny de l'estudi britànic és molt similar al que va publicar el Dr. Pedro Benítez, sota l'adreça del Dr. Mullol, en 2006, tenint una durada total de 28 setmanes. Durant les dues primeres, el pacient rep un tractament de corticoides orals, que canvia en les 26 següents a corticoides en gotes primer i spray després.
La rinosinusitis crònica és una inflamació dels sins paranasals, que provoca congestió nasal, mucositat i pèrdua de l'olfacte. Està infradiagnosticada amb un 5% de la població general, encara que aquesta xifra augmenta fins al 11% a Europa i fins a un 16% a Estats Units, on aquest estudi ha tingut una gran repercussió.