El càncer de coll d'úter continua sent un dels problemes de salut pública més rellevants a escala global. Malgrat els avenços en la vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH) i els programes de detecció precoç, aquesta malaltia encara representa la quarta causa més comuna de càncer en dones. No obstant això, ens trobem en un moment històric, amb avanços terapèutics que podrien redefinir-ne el maneig i millorar-ne els resultats.
En els darrers anys, hem presenciat una autèntica revolució en el tractament del càncer de coll d'úter. Tradicionalment, les opcions principals incloïen la cirurgia, la radioteràpia i la quimioteràpia basada en platí. Tot i que aquestes continuen sent fonamentals, la irrupció de les immunoteràpies i les teràpies dirigides ha marcat un abans i un després en la lluita contra aquesta malaltia.
Els avanços en les tècniques quirúrgiques i radioteràpiques també estan transformant el tractament del càncer de coll d'úter. La cirurgia menys invasiva i el biòpsia del gangli sentinella estan reduint la morbiditat sense comprometre els resultats oncològics. Alhora, les tècniques de radioteràpia guiades per imatge estan permetent una major precisió i menys efectes secundaris.
La immunoteràpia en càncer de coll d'úter: un canvi de paradigma
Un dels avenços més significatius ha estat la incorporació dels inhibidors de punts de control immunitari, com el pembrolizumab. Recentment aprovat per la FDA, aquest medicament combinat amb quimioradioteràpia ha demostrat millores significatives en la supervivència de pacients amb càncer de coll d'úter localment avançat. Això representa un canvi de paradigma, ja que per primera vegada disposem d'una estratègia que potencia el sistema immunitari per combatre el tumor.
A més, l'assaig INTERLACE ha suggerit que la quimioteràpia d'inducció, prèvia a la quimioradioteràpia, està associada a una millora significativa en la supervivència global, obrint la porta a noves estratègies terapèutiques. Aquest enfocament, que busca reduir la càrrega tumoral abans del tractament estàndard, podria esdevenir un nou estàndard de tractament.
Les teràpies dirigides també han guanyat protagonisme. L'addició de bevacizumab a la quimioteràpia ha millorat la supervivència de pacients amb malaltia metastàsica, mentre que els conjugats anticossos-fàrmacs com el tisotumab vedotin han mostrat resultats prometedors en pacients amb malaltia recurrent o refractària. Aquestes estratègies estan permetent una medicina cada cop més personalitzada, basada en biomarcadors i en les característiques específiques del tumor.
Assignatura pendent: garantir l’accés a totes les dones
Tot i aquests progressos, encara queda molta feina per fer. L'accés desigual als nous tractaments i les barreres socioeconòmiques segueixen sent obstacles importants en la lluita contra el càncer de coll d'úter. La implementació universal de programes de vacunació, el cribratge sistemàtic i la disponibilitat d'aquestes noves teràpies han de ser prioritats globals per reduir la incidència i la mortalitat d'aquesta malaltia.
Ens trobem en una nova era per al tractament del càncer de coll d'úter. Els avanços recents ens donen motius per a l'esperança, però també ens recorden la importància de continuar invertint en recerca i en polítiques de salut pública per garantir que cap dona es quedi enrere en aquesta revolució.
