Avui s'han presentat els resultats de l'estudi en un acte en què han participat la coordinadora de l'estudi, Mavi Sánchez Vives, investigadora ICREA a l'IDIBAPS on lidera l'equip Neurociència de Sistemes; Mel Slater, Director de l'Event Lab a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i coautor de l'article; la primera autora de l'estudi, Sofia Seinfeld, investigadora a l'IDIBAPS i a l'Event Lab (Laboratori d'Entorns Virtuals en Neurociència i Tecnologia), i Elías Campo, director de l'IDIBAPS.
Els actes violents perpetrats contra altres persones estan relacionats amb la manca d'empatia o amb una dificultat de l'agressor de posar-se en la pell de la víctima. Encara que hi ha estudis que demostren que les persones violentes tenen dificultats per identificar emocions com la por o la ira, hi ha discrepàncies a causa de la metodologia utilitzada per determinar l'empatia i pels problemes ètics que plantegen aquest tipus d'estudis.
L'estudi publicat a Scientific Reports constitueix un nou enfocament en l'estudi de l'empatia i l'agressivitat en persones violentes, ja que permet als participants experimentar en primera persona una situació violenta virtual des de la perspectiva de la víctima. El treball es basa en estudis en els que gràcies a la realitat virtual immersiva els participants perceben un cos virtual que substitueix el seu propi cos. "Els cossos virtuals poden ser dràsticament diferents dels del participant, però tot i així, experimenten una forta il·lusió subjectiva de propietat del cos virtual. Aquestes il·lusions influeixen en el participant alterant percepcions, actituds i comportaments", explica Mavi Sánchez Vives.
L'impacte de canviar la perspectiva en violència domèstica
El principal objectiu de l'estudi va ser investigar alguns dels mecanismes d'un tipus concret de comportament violent: la violència domèstica. Els investigadors van analitzar l'impacte d'aquesta realitat virtual immersiva en el reconeixement de les emocions en dos tipus de persones, maltractadors i controls. Abans i després de la sessió de realitat virtual, els participants, 20 maltractadors i 19 controls, van completar un test de reconeixement emocional per determinar si l'experiència canviava la seva percepció i empatia.
A la sessió, els participants entraven en un entorn virtual en el que el seu cos es substituïa per el d'una dona virtual i passaven per un procés d'assimilació i identificació del seu jo virtual. Des d'aquesta perspectiva, veien un home virtual entrar en escena i mostrar un comportament violent, tant pels gestos com per la forma de parlar, i que envaïa, de forma progressiva, l'espai personal de la víctima. "L'ambient és interactiu ja que l'abusador virtual mira a la cara del participant cridant "Calla! " si parla, o "Mira’m!" si mira cap a un altre costat", explica Mel Slater, coautor de l'estudi.
Els resultats de l'estudi demostren que els maltractadors tenen una capacitat significativament inferior que els controls per reconèixer la por a la cara de les dones. "Després de ficar-se en el cos d'una dona, a través de la sessió de realitat virtual, millorava la capacitat per reconèixer aquesta por", explica Sofia Seinfeld, primera autora de l'article.
"En aquest treball demostrem, per primera vegada, que canviant la perspectiva de persones agressives a través de la realitat virtual immersiva, es poden modificar processos com el reconeixement de les emocions, que es creu que estan darrere d'aquesta forma específica de violència", explica Mavi Sánchez Vives, coordinadora de l'estudi.
Referència de l’estudi:
Offenders become the victim in virtual reality: impact of changing perspective in domestic violence.
Seinfeld S, Arroyo-Palacios J, Iruretagoyena G, Hortensius R, Zapata LE, Borland D, de Gelder B, Slater M, Sanchez-Vives MV.
Sci Rep. 2018 Feb 9;8(1):2692. doi: 10.1038/s41598-018-19987-7.