El trastorn bipolar és una de les deu principals causes de discapacitat al món, segons l'Organització Mundial de la Salut. Es tracta d'una patologia marcada per canvis bruscs de l'estat d'ànim, pensament i comportament. Encara que es disposa de teràpies farmacològiques eficaces, aquestes només actuen a nivell dels símptomes, mentre que la recuperació funcional del pacient requereix d’un altre tipus d'intervenció. Així, es proposa l'ús de la psicoeducació com a un profilàctic que ajudi a prevenir recaigudes en pacients amb trastorn bipolar. Amb aquesta estratègia aprenen, entre d’altres coses, la importància de prendre la medicació o com identificar els símptomes d'una recaiguda. Dos articles publicats al British Journal of Psychiatry y Journal of Clinical Psychiatry posen de manifest els clars beneficis d'aquesta teràpia a llarg termini. Els treballs s'han portat a terme en el Grup de Recerca en Trastorns Bipolars que dirigeix el Dr. Eduard Vieta a l'IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona i en ells el Dr. Vieta i el Dr. Francesc Colom apareixen com a segon i primer signant, respectivament.
D'una banda els pacients s'estalvien, en els 5 anys de seguiment, un any de símptomes, el que fa que es redueixi el nombre d'hospitalitzacions i la durada de les mateixes. D'altra banda, encara que la despesa sanitària inicial és superior, amb el temps, la psicoeducació constitueix una teràpia menys costosa i més efectiva que la convencional. Aquests dos treballs són la continuació d'una investigació, portada a terme pel mateix grup l'any 2003 en la que es mostraven els beneficis de la piscoeducació pels pacients amb la malaltia en un període de dos anys. Amb l'extensió del seguiment tres anys més es converteix en el primer assaig clínic que demostra l'eficàcia a llarg termini de la teràpia.
A l'estudi hi van participar 120 pacients que es van dividir en dos grups: un que, a més del tractament psiquiàtric estàndard, va rebre psicoeducació de forma setmanal durant les 21 setmanes de seguiment inicial; i un altre que, encara que va assistir a reunions setmanals durant el mateix període, no va rebre instruccions especials del terapeuta. Amb això es va voler controlar la variabilitat induïda per un possible efecte de suport de les reunions per si mateixes. Després de les 21 setmanes, els pacients van seguir rebent la teràpia farmacològica habitual sense intervenció psicològica.
Els resultats després de cinc anys confirmen els observats després del seguiment als dos anys, en els quals el nombre d'episodis bipolars va ser molt menor per als pacients que van rebre psicoeducació. Els pacients que van participar en les sessions de psicoeducació van patir un 66% menys d'episodis de mania i un 75% menys de depressió. En canvi, els assignats al grup control van estar un 35% i un 56% menys en aquests episodis, respectivament. Els pacients del grup psicoeducat van passar el 8% dels 5 anys en episodis maníacs o depressius, mentre que els de l'altre grup ho van estar el 30%. És a dir, els pacients psicoeducats tenen menys episodis i són més curts.
A part dels clars beneficis per als pacients, aquesta intervenció també té avantatges en el que a despesa sanitària es refereix. Encara que a curt termini, durant la fase de psicoeducació, els pacients utilitzen més recursos sanitaris sense avantatges addicionals respecte al grup control, en el període de post-intervenció - als 5 anys - es demostra que la teràpia és més efectiva i menys costosa. Així, encara que el cost de les visites de seguiment és elevat pels pacients tractats, la despesa general queda compensada pel mínim ús de les visites d'urgència posteriors. Cal destacar que la despesa d'hospitalització en pacients psicoeducats representa un 15% del total, mentre que la del grup control en representa el 40%.
Així doncs, la psicoeducació ofereix a pacients amb trastorn bipolar la capacitat de controlar la seva malaltia mitjançant un entrenament de sis mesos. Ara, l'objectiu és implementar i estandarditzar l'ús d'aquesta teràpia mitjançant la formació de personal sanitari - psiquiatres, psicòlegs i infermeres - dels diferents centres sanitaris i de salut mental.