L’estudi l’ha coordinat la Dra. Virginia Hernández-Gea, hepatòloga del Clínic, investigadora del grup Regulació de la microcirculació hepàtica en la cirrosi i malalties vasculars hepàtiques de l’IDIBAPS que dirigeix el Dr. Juan Carlos García-Pagán, i investigadora del CIBEREHD.
El fetge gras no alcohòlic és la malaltia hepàtica més prevalent en la població occidental i la seva freqüència està augmentant de forma paral·lela a l’epidèmia mundial d’obesitat. En alguns casos la malaltia pot progressar fins a la fase de cirrosi avançada desenvolupant hipertensió portal.
La cirrosi condiciona un augment patològic de la pressió a la vena porta, fet que s’associa a desenvolupar complicacions greus de la malaltia com l’hemorràgia per varius esofàgiques o l’ascites. Donat que mesurar la pressió directament a la vena porta és invasiu, per determinar el grau d’hipertensió portal s’utilitza una mesura indirecta que consisteix en determinar la pressió mitjançant un cateterisme amb baló enclavat a una vena suprahepàtica (pressió anomenada wedged hepatic venous pressure [WHVP] en anglès). La concordança entre aquest mètode i la pressió portal mesurada directament és molt alta en pacients amb cirrosi provocada per alcohol o pel virus de l’hepatitis C.
El valor obtingut amb el cateterisme és el determinant pronòstic més important en la cirrosi proporcionant informació clau per tal d’aplicar mesures preventives de les diverses complicacions i facilitant, a més, la presa de decisions mèdiques i quirúrgiques. Donat que aquesta mesura és senzilla de dur a terme i s’associa a escasses complicacions, és la tècnica que s’utilitza de forma habitual a tot el món.
La fisiopatologia de la cirrosi per fetge gras no alcohòlic no es coneix amb exactitud i es creu que els mecanismes de desenvolupament d’hipertensió portal poden ser diferents que en la resta d’etiologies. El fet de desenvolupar hipertensió portal per un mecanisme diferent a l’habitual pot produir que l’estimació mitjançant cateterisme de les venes suprahepàtiques no sigui tan precisa com reportat en altres etiologies, cosa que no s’ha estudiat mai. La hipòtesi d’aquest projecte de recerca és que el mètode d’estimació de la pressió portal mitjançant el cateterisme suprahepàtic pot ser menys precís en malalts que pateixen cirrosi per fetge gras no alcohòlic respecte els malalts amb cirrosi per alcohol o virus de l’hepatitis C.
Aquest estudi multicèntric en el que han participat un total de 120 pacients de tres hospitals europeus amb gran experiència en cateterització hepàtica (Azienda Ospedaliero-Universitaria di Modena i Azienda Ospedaliera di Padova) sota la coordinació de l’Hospital Clínic de Barcelona ha demostrat que la WHVP presenta una clara discordança amb la pressió portal.
Fins a un 38% dels pacients amb cirrosi per fetge gras presenten discordança entre la WHVP mesurada amb cateterisme de suprahepàtiques y la pressió portal, fet que només passa en un 14% dels pacients amb cirrosi per alcohol o virus de l’hepatitis C. Segons les observacions realitzades en aquest estudi, aquesta discordança es produeix perquè la WHVP infraestima la pressió portal en un 33% dels pacients amb cirrosi per fetge gras comparat amb només un 7.5% en els pacients amb cirrosi per alcohol i virus de l’hepatitis C. En l’anàlisi detallat de les variables incloses en l’anàlisi s’ha determinat que l’únic factor associat a la presència de discordança entre les dues determinacions és el fet de que la cirrosi sigui causada per fetge gras no alcohòlic.
Aquest estudi és el primer que estudia la concordança entre el valor de WHVP i la pressió portal en malalts amb cirrosi avançada per fetge gras no alcohòlic i la compara amb un grup de malalts amb cirrosi per altres causes.
“La conclusió de l’estudi és que la concordança entre les dues determinacions no és bona perquè la cateterització de venes suprahepàtiques infraestima el valor de la pressió portal mesurada directament”, assenyala Virgina Hernández-Gea. “Aquesta observació dona suport a la idea de que la hipertensió portal es desenvolupa d’una forma diferent en els pacients amb fetge gras no alcohòlic i obre noves vies de recerca per estudiar els mecanismes d’hipertensió portal i per replantejar el valor de WHVP a l’hora d’aplicar-se en la pràctica clínica en aquest grup de pacients”, conclou.
Referència de l’article:
Ferrusquía-Acosta J, Bassegoda O, Turco L, Reverter E, Pellone M, Bianchini M, Campuzano V, Ripoll E, García-Criado Á, Graupera I, García-Pagán JC, Schepis F, Senzolo M, Hernández-Gea V, Agreement between wedged hepatic venous pressure and portal pressure in nonalcoholic steatohepatitis-related cirrhosis., Journal of Hepatology (2020), doi: https://doi.org/10.1016/ j.jhep.2020.10.003.
