L’any 2017, el sistema de salut públic català es va convertir en el primer d’Europa en incorporar de forma universal al seu Programa de Cribratge Neonatal la detecció de la Síndrome d’Immunodeficiència Combinada Greu (IDCG), coneguda popularment com a “síndrome del nen bombolla”. Des d’aleshores, aquesta inclusió ha permès detectar sis infants amb la patologia, i tots han pogut rebre un tractament curatiu. Ara que s’han arribat als 350.000 nadons cribrats, les dades constaten que la incidència de la síndrome del nen bombolla és d’1 cada 56.000 nens nascuts, dada que coincideix amb les obtingudes als Estats Units, on es va iniciar el programa l’any 2008.
La prova del taló consisteix a fer un petit tall al peu del nadó entre les primeres 24 i 72 hores de vida per extreure una mostra de sang impregnada en paper absorbent. Les mostres de tots els nadons nascuts a Catalunya s’analitzen a l’Hospital Clínic. Actualment, amb aquestes mostres, es realitzen diferents proves per detectar 25 patologies potencialment greus. Entre aquestes, es troba la immunodeficiència combinada greu, la més greu de les immunodeficiències primàries, malalties genètiques del sistema immunitari. A l’Hospital Universitari Vall d’Hebrón es tracten tots els infants diagnosticats amb IDCG a partir del cribratge neonatal i realitza els trasplantaments de precursors hematopoètics quan correspon. “Aquests infants no produeixen limfòcits correctament, el seu sistema immunitari no funciona i no es poden defensar de les infeccions per virus, bacteris o fongs. Això es tradueix en el fet que un refredat pot posar en perill la seva vida i sense un tractament adequat moren abans de l’any de vida”, explica la Dra. Andrea Martín, responsable del programa del cribratge neonatal de la IDCG a la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, centre de referència a Catalunya en el diagnòstic i tractament dels nens i nenes amb immunodeficiències combinades greus.
El factor temps en el diagnòstic és vital i la detecció de la IDCG a partir de l’estudi a la prova del taló ha esdevingut clau. Sense el cribratge neonatal, els casos de nens bombolla es detecten massa tard, entre els tres i sis mesos, sovint quan l’infant ha patit una infecció i s’han vist afectats òrgans vitals o estan molt dèbils. En aquests casos, la probabilitat de supervivència és del 40-60 per cent. “Però si detectem la malaltia poques hores després de néixer, quan els infants encara no han patit cap infecció, la supervivència augmenta fins a un 95% amb el tractament adient”, assenyala la Dra. Andrea Martín.
Per la seva banda, la Dra. Ana Argudo, facultatiu de la Secció d’Errors Congènits del Metabolisme-IBC del Servei de Bioquímica i Genètica Molecular (Centre de Diagnòstic Biomèdic) del Hospital Clínic, on es troba el Laboratori de cribratge neonatal de Catalunya explica: “Al laboratori analitzem unes 250 mostres al dia de nadons aparentment sans que podrien estar afectes, entre d’altres, de una IDCG. Per a la detecció precoç de les IDCG, abans que pateixin alguna malaltia infecciosa, es quantifica en sang impregnada en paper un biomarcador de producció limfòcits T: els TREC mitjançant tècniques de biologia molecular . Els nadons afectes d’IDCG no tenen cap TREC o aquests estan molt disminuïts, i quan tenim aquest resultat ens posem en contacte, el més aviat possible, amb la Unitat de Referencia de la Vall d’Hebron per comunicar que hi ha un cas positiu de IDCG i perquè ells citin a la família per poder realitzar els estudis pertinents per confirmar o descartar el diagnòstic. La àgil, bona i bidireccional comunicació entre ambdós hospitals ha estat clau per l’èxit d’aquest Programa”.
Què es fa quan es detecta un cas positiu?
Quan es detecta un cas positiu, s’activa un protocol d’actuació immediata que implica tots els equips involucrats, tant a l’Hospital Clínic com a l’Hospital Vall d’Hebron. La Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de Vall d’Hebron s’encarrega de confirmar el diagnòstic. En cas de confirmar el cas positiu, hi ha dos tractaments per proporcionar un sistema immunitari a aquests infants: el trasplantament de precursors hematopoètics (de moll de l’os, sang perifèrica, cordó umbilical) i, en alguns casos seleccionats, la teràpia gènica. Tot i que si el motiu de la malaltia és una absència de la glàndula tímica, també es pot procedir a realitzar un trasplantament d’aquest òrgan, que només es fa a dos centres: el Great Ormond Street Hospital de Londres i la Universitat de Duke de Nova York.
El primer nen bombolla diagnosticat amb la prova del taló, que ara té cinc anys, va estar ingressat i aïllat a la Unitat de Trasplantament Pediàtric de Progenitors Hematopoètics de Vall d’Hebron durant dos mesos per evitar possibles infeccions fins que va rebre un trasplantament de sang de cordó umbilical. En aquest cas, la sang de cordó umbilical té un elevat nombre de cèl·lules mare i és la llavor per desenvolupar el sistema immunitari del nen trasplantat. Avui, aquest nen té un sistema immunitari normal i està curat de la malaltia. Aquest ha estat també el tractament dels següents 4 casos detectats des de 2017 a Catalunya.
Vall d’Hebron ofereix tots els tractaments a través de les xarxes europees ERN
En el cas del sisè i darrer nen bombolla diagnosticat gràcies al cribratge neonatal, es va observar l’absència de timus i va ser traslladat a Londres, on va rebre un trasplantament d’aquest òrgan que ha anat bé. El timus és la glàndula que estimula la producció de limfòcits T per fer front a les infeccions. El Great Ormond Street de Londres és l´únic centre a Europa que realitza aquest trasplantament. Consisteix a aprofitar el timus que s’extreu en infants intervinguts del cor per trasplantar-lo al quàdriceps del receptor per tal de recuperar la funció tímica en el pacient.
La pertinença de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a les Xarxes Europees de Referència (ERN, per les seves sigles en anglès) de malalties minoritàries, garanteix poder oferir tots els tractaments als pacients, com teràpies gèniques o trasplantament del timus, fins i tot aquells amb malalties ultrarares. “Això ens permet compartir recursos i coneixements amb altres hospitals europeus de primer nivell”, apunta la Dra. Andrea Martín.
La incorporació del cribratge de les immunodeficiències combinades greus a la prova de taló de tots els nadons nascuts a Catalunya és un clar exemple de treball en equip entre les associacions de pacients (ACADIP), fundacions (BCN-PID Foundation), societats científiques (Societat Catalana de Pediatria i Societat Catalana d’Immunologia), centres hospitalaris i institucions.
El Clínic, hospital de referència en l’anàlisi per detectar nens bombolla
A l’Hospital Clínic es troba l’únic laboratori on es centralitza l’anàlisi de les mostres del Programa de Cribratge Neonatal per a la detecció de 25 malalties a tots els nounats de Catalunya.
El laboratori es pioner i referent a nivell nacional i internacional per la detecció de l’IDCG. Va ser el primer d’Europa i la inclusió d’aquesta malaltia va suposar la incorporació de tècniques de biologia molecular al Laboratori del Programa de Cribratge Neonatal. A més a més, recentment es valoren altres marcadors per espectrometria de masses en tàndem per complementar el cribratge d’aquesta malaltia, el que fa que s’ampliï l’espectre de detecció de les IDCG. L’Hospital Clínic està acreditat per la norma ISO 15189 per a totes les malalties que es cribren. Després de més de 6 anys d’experiència i el grau d’expertesa, l’Hospital Clínic col·labora amb altres laboratoris d’Espanya i d’Europa per l’anàlisi de mostres de nens amb sospita d’IDCG així com per la validació de noves metodologies per la detecció d’aquesta malaltia. També a rebut professionals d’altres programes de Espanya i Europa per formar-se per la inclusió d’aquesta malaltia als seus programes de cribratge neonatal.
