Els pacients ingressats per COVID-19 amb pneumònia adquirida durant la seva estada a la UCI solen presentar símptomes associats a la COVID persistent. Així ho ha determinat un estudi coordinat per investigadors del Clínic-IDIBAPS en col·laboració amb altres investigadors del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES).
L'estudi s'ha dut a terme en el marc del projecte CIBERESUCICOVID, liderat pel Dr. Antoni Torres, pneumòleg del Clínic i cap del grup de Recerca aplicada a infeccions respiratòries i malalt crític de l'IDIBAPS. El projecte, finançat per l'ISCIII, ha comptat amb el suport de la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica i Unidades Coronarias (SEMICYUC) i la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR), així com la participació del Barcelona Supercomputing Centre ( BSC).
A l'estudi es van incloure 991 pacients ingressats a 40 UCI espanyoles (des del 16 de febrer de 2020 fins a l'01 de gener de 2021) als quals se'ls va fer un seguiment de tres mesos després de l'alta hospitalària. Es van detectar símptomes persistents post-COVID-19 a més de dos terços dels pacients, si bé la taxa de reingrés hospitalària es va mantenir baixa i només el 15% va necessitar anar a urgències.
Un total de 315 pacients van desenvolupar pneumònia adquirida a la Unitat de Cures Intensives i els que van requerir ventilació mecànica invasiva van presentar majors símptomes persistents una vegada donats d’alta. Així mateix, més del 10% seguia necessitant oxigen al seu domicili.
Segons explica Antoni Torres, “a la nostra feina hem determinat que el sexe femení, la durada de l’estada a UCI, el desenvolupament de la pneumònia adquirida durant l’ingrés i patir distrets respiratoris van constituir factors independents per a una mala salut persistent als pacients una vegada haver tingut el coronavirus”.
La definició de COVID persistent, segons una publicació de Lancet Infectious Disease amb coordinació del CIBERES, estableix com a símptomes comuns que es prolonguen almenys dos mesos, entre altres, la fatiga, dificultat per respirar i disfunció cognitiva, i generalment tenen un impacte en el funcionament diari; amb una incidència i intensitat que no es correlacionen amb la gravetat inicial de la malaltia.
“El reconeixement de factors associats amb el període agut és una prioritat de recerca per comprendre les seqüeles a llarg termini”, explica el primer signant d’aquest treball, Ignacio Martín-Loeches, “d’aquí que busquéssim fer un seguiment a pacients que havien estat ingressats a UCI durant tres mesos i identificar els factors associats a una mala recuperació”.
Qüestionari de símptomes, anàlisi dels ingressos i radiografies de seguiment
Una salut post Covid-19 dolenta es va determinar per un formulari associat a aquests símptomes: disnea, debilitat, astènia, miàlgia, tos, entumiment, mal de cap, anòsmia i agèusia, es van registrar les estades a UCI i hospital, les comorbilitats i la probabilitat de supervivència; i es van realitzar radiografies i tomografies de tòrax i pulmó.
Durant la realització de l’estudi, es va trobar que el desenvolupament d’una pneumònia adquirida a la UCI és un factor independent associat amb una mala recuperació als 3 mesos de seguiment. “Aquesta és una troballa especialment important atesa l'alta incidència de pneumònia nosocomial en pacients crítics, sobretot en aquells que necessiten ventilació mecànica invasiva, per la qual cosa és important la prevenció. La hipòtesi és que una segona infecció (ICUAP) augmenta el dany pulmonar i, en conseqüència, el risc de patir Covid persistent”, explica Antoni Torres.
Els investigadors, per tant, consideren necessari fer altres estudis en aquesta línia i posen el focus en la necessitat de la prevenció de la pneumònia adquirida a la UCI, perquè podria tenir efectes beneficiosos per pal·liar la síndrome de la mala salut post Covid.
Referència de l’estudi:
ICU-Acquired Pneumonia Is Associated with Poor Health Post-COVID-19 Syndrome
J Clin Med. 2021 Dec 31;11(1):224. doi: 10.3390/jcm11010224.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35011967/
