En el treball anterior del mateix equip, el 45% de pacients estudiats havien desenvolupat una malaltia neurodegenerativa cinc anys després de diagnosticar-los el trastorn del son. Tots ells eren majors de 60 anys amb trastorn de conducta del son REM que manifestaven en forma de malsons durant els quals cridaven, ploraven o es movien. L’estudi publicat ara va més enllà i presenta el seguiment de 43 nous pacients durant 2 anys i mig després de sotmetre’ls a proves de neuroimatge. La tècnica 123I-FP-CIT SPECT permet identificar disfuncions en la dopamina estriatal, típica de la patologia en la substància nigra del cervell i que pot degenerar cap a Parkinson. La sonografia transcranial identifica alteracions estructurals en la substància nigra, com l’augment de ferro, abans que el parkinsonisme arribi a expressar-se clínicament.
El treball descriu com un 19% dels pacients havien desenvolupat una malaltia neurodegenerativa durant els dos anys i mig posteriors a les proves de neuroimatge. D’aquests, 5 van desenvolupar Parkinson, 2 Demència amb cossos de Lewy i 1 Atròfia Multisistèmica. Tots ells pertanyien al grup de 27 pacients (62,8%) que presentaven una baixa captació de FP-CIT en l’SPECT i/o hiperecogenicitat en la substància nigra en la sonografia transcranial. És a dir, cap d’ells havia donat resultats normals en les proves de neuroimatge. Els pacients amb neuroimatge normal no patien cap malaltia neurològica després del seguiment de 2,5 anys.
Els investigadors conclouen que les proves de neuroimatge permeten identificar els malalts amb trastorn de son REM que tenen un alt risc de desenvolupar precoçment una malaltia neurodegenerativa com el Parkinson. Això possibilitarà conèixer millor el progrés de les malalties, provar fàrmacs que puguin modificar-ne el curs i iniciar un tractament precoç arribat el moment del diagnòstic clínic.