Tot i que es preveia que la incidència de la MPOC augmentaria de forma sostinguda, el nombre de casos s’ha mantingut estable en els darrers anys. Fins i tot s’observa una disminució de la seva gravetat, sobretot gràcies al retrocés del tabaquisme a la societat. Per desgràcia, passa exactament el contrari als països en vies de desenvolupament. D’altra banda, en la història natural de la MPOC hi intervenen altres factors com ara les infeccions, que poden provocar aguditzacions i accelerar-ne l’evolució.
Segons aquest Seminar de The Lancet, la MPOC es una malaltia complexa amb diferents fenotips que ara per ara no es tradueixen en diferents aproximacions terapèutiques. Actualment es postulen possibles subgrups de malalts en funció de les seves manifestacions, així com eines de pronòstic multidimensionals. La capacitat de predir l’evolució del malalt augmenta si, a més de la capacitat pulmonar, es tenen en compte aspectes com la capacitat de fer exercici, l’índex de massa corporal o la freqüència i gravetat de les aguditzacions del pacient.
Pel que fa al tractament, els autors subratllen que s’han de tenir en compte altres manifestacions sistèmiques de la malaltia. I és que els pacients amb MPOC presenten una major tendència a desenvolupar depressió, hipertensió, osteoporosi o cardiopaties. Tot i que les teràpies disponibles no han aconseguit encara canviar la història natural de la malaltia, els pacients viuen més i millor. No hi ha una cura disponible, però cada cop la MPOC s’aborda des d’una perspectiva més àmplia i el pacient té més eines per a una correcta autogestió.
Més informació a: www.idibapsrespiratoryresearch.org