Aquest 2010 s’ha celebrat la novena edició dels Premis de la Fundació Lilly d’Investigació Biomèdica, a cinc de les quals s’ha reconegut el treball científic de professionals de l’IDIBAPS-Hospital Clínic. En aquesta última edició, la Dra. María Blasco, Vicedirectora d’Investigació Bàsica del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) ha estat premiada per la seva investigació en la Telomerasa i la seva aplicació al càncer i a l’envelliment.
Els premis s’han entregat en el marc de la Reunió Anual, Acte Acadèmic i Cerimònia d’Entrega de Premis de la Fundació Lilly, aquesta mateixa tarda a la Sala d’Actes del Consell Superior d’Investigacions Científiques.
En referència a la línia de recerca del Dr. Gatell, explica: “el VIH és l’única malaltia infecciosa que ha de ser tractada durant tota la vida”. I és que en el cas de la SIDA, a diferència d’altres malalties, com la tuberculosi, el sistema immunològic no és capaç de contenir una petita quantitat de virus residual i, al retirar el tractament, immediatament es produeix un rebrot de la recarrega viral. L’objectiu de la vacuna terapèutica en la que està investigant l’equip del Dr. Gatell és “impedir que el virus es reprodueixi al finalitzar el tractament”.
Per la seva banda, el Dr. José Antonio Gutiérrez, director de la Fundació Lilly, recorda que, tot i que actualment gairebé la totalitat dels pacients responen als antiretrovirals, la vacuna terapèutica permetrà “no només suposa una millor qualitat de vida per al pacient, sinó també un estalvi per als Serveis de la Salut”. Aconseguir una eficàcia del 70-80% L’equip d’investigació que dirigeix el Dr. Gatell, format per més de 40 científics de diverses disciplines, porta anys treballant en vacunes terapèutiques de cèl·lules dendrítiques que actuïn contra el VIH. Tot i que els resultats obtinguts no són definitius, sí que resulten molt prometedors. “Els estudis realitzats fins a la data demostren una taxa de resposta del 30%. Això és encara una xifra insuficient que indica que s’ha de perfeccionar el model per arribar a una eficàcia del 70-80%. Però també demostra que és possible desenvolupar una vacuna terapèutica i, per tant, que val la pena invertir més esforços en investigació per a desenvolupar-la”, afegeix el Dr. Gatell.
El mecanisme d’acció d’aquesta vacuna està basat en una aproximació que s’utilitza en altres camps com el de l’oncologia per a obtenir vacunes contra els tumors com, per exemple, el melanoma. Així, la vacuna terapèutica consisteix en “obtenir cèl·lules dendrítiques del pacient, o cèl·lules mononuclears de sang perifèrica del pacient, que es transformaran en cèl•lules dendrítiques al laboratori, i estimular-les amb virus autòlegs, és a dir, amb el propi virus del pacient, per a reinjectar-les i que es desenvolupi la resposta immune”.
Una de les hipòtesi que senyala el Dr. Gatell per a la baixa taxa d’efectivitat demostrada fins al moment és que el virus de la SIDA és l’únic capaç d’atacar al sistema immunològic, és a dir, “la seva peculiaritat és que les cèl•lules diana del virus de la SIDA són les mateixes cèl·lules que se suposa que han de defensar al cos contra el virus”, indica. Això fa que la capacitat de desenvolupar una resposta immunitària enfront una nova vacuna terapèutica o profilàctica “no sigui tan bona com seria desitjable”, explica.
Segons descriu el propi Dr. Gatell, la vacuna terapèutica ideal seria aquella que “quan el pacient tingués una recarrega viral indectetable després de rebre el tractament convencional, tal i com s’aconsegueix actualment amb fàrmacs antiretovirals, s’administrés una o vàries dosi de la vacuna i es pogués retirar el tractament aintiretroviral sense que es produís un rebrot de la recarrega viral”.
Una vacuna preventiva en paral·lel A banda d’una vacuna terapèutica, l’equip del Dr. Gatell també està investigant en una vacuna preventiva del VIH. Segons el Doctor, no són dues línies d’investigació alternatives, sinó “paral·leles”, ja que és possible que una substància que funcionés bé com a vacuna terapèutica també fos eficaç com a preventiva, “amb algunes petites modificacions de dosi o de forma d’administració”, matisa. “En qualsevol cas, es tracta d’un immunogen que pretén que el sistema immunitari sigui capaç de lluitar contra el virus de la SIDA o detenir la seva progressió”. Respecte això, ha senyalat que la línia d’investigació més avançada només ha demostrat un taxa de protecció inferior al 30%, un percentatge “que encara està lluny d’una vacuna preventiva ideal, taxa d’eficiència de la qual i projecció giraria entorn el 80-90%, és a dir, igual que la de la grip, el xarampió o la varicel·la”, conclou.
Trajectòria científica El Dr. Josep Maria Gatell (Tarragona, 1951) és Llicenciat en Medicina i Cirurgia al 1976 per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Va iniciar la seva tasca investigadora en el camp de les malalties infeccioses al 1982, quan es va crear el Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic de Barcelona, del que actualment és cap y on ha desenvolupat la seva carrera mèdica i científica. El Dr. Gatell és director de la línia d’infeccions i SIDA de l’IDIBAPS, centre d’investigació biomèdica del qual forma part l’Hospital Clínic, i Catedràtic de la Universitat de Barcelona. Compta amb un grup d’investigadors multidisciplinar format per més de 40 persones.
Al 1982 va traslladar-se com a “research Fellow” a la Unitat de Malalties Infeccioses del Massachusetts General Hospital (Harvard Medical School). Allà va centrar la seva activitat en l’etiologia i la patogènesi de les infeccions en usuaris de drogues per via parenteral, un problema creixent a Espanya en aquella època. També va tenir la oportunitat de veure els primers casos de SIDA a EE.UU. Tenint en compte que a Espanya 2/3 parts de les persones amb SIDA eren addictes a les drogues per aquesta via, des de 1986 va centrar la seva investigació exclusivament en el VIH/SIDA.
El Dr. Gatell va presidir la XIV Conferència Internacional de la SIDA a Barcelona (juliol 2002) i la Conferència Europea de la SIDA que va tenir lloc a Dublín al 2005. És coordinador de la Xarxa d’Investigació de la SIDA (RIS) finançada per l’Institut de Salut Carlos III i codirector del consorci públic-privat HIVACAT per al desenvolupament de vacunes contra aquesta malaltia.
La seva activitat investigadora s’ha traduït en més de 500 articles originals publicats en revistes mèdiques indexades amb un factor d’impacte superior a 1500 punts als últims deu anys, incloent exclusivament articles originals a revistes internacionals. A més, és editor associat de nombroses revistes científiques internacionals de l’àmbit de la microbiologia i les malalties infeccioses com la Clinical Infectius Diseases o AIDS Reviews, entre d’altres.