El Dr. Paredes va iniciar la seva intervenció parlant de la importància de la donació, la qual va definir com la primera etapa i inici imprescindible d'un cicle vital que comprèn, a més, l'aplicació de la tecnologia necessària per a convertir la donació en un òrgan o teixit apte per al altres éssers humans, i que dóna com a resultat el trasplantament. En paraules del Dr. Paredes: sense donant no hi ha trasplant. A Espanya es produeixen uns 4.000 trasplantaments anuals d'òrgans (ronyó, cor, fetge, pàncrees, pulmó i intestí) i encara més trasplantaments de teixits (còrnia, ossos, cartílags, artèries, vàlvules cardíaques, pell).
En els últims anys, la donació de donant cadàver ha romangut estable al món, amb un promig de donació de 19,2 donants per milió d'habilitans a Europa (d/pmp), de 25,8 d/pmp a Estats Units, de 8 a 10 d/pmp a Llatinoamèrica i de 2 a 4 d/pmp a l'Orient Mitjà. Espanya ocupa un lloc preferencial en el món, amb una tasa promig de 36 d/pmp l'any 2014. No obstant això, aquestes xifres són insuficients per a suplir la creixent demanda, que es reflexa en les llistes d'espera.
Avui en dia, el trasplantament d'òrgans com a teràpia de reemplaç s'ha consolidat per a convertir-se en una pràctica terapèutica més. En el cas d'òrgans com el ronyó, en pacients amb insuficiència renal terminal és una opció adicional a la diàlisi i és quasi la única possibilitat terapèutica en aquelles persones amb insuficiència cardíaca, pulmonar o hepàtica severa. Això ha facilitat, per una banda, que cada vegada més el trasplantament s'ofereixi a receptors que fins fa pocs anys no es consideraven candidats aptes i, per altra banda, a que les característiques actuals dels donants hagin canviat, essent de major edat, morts per accident vascular cerebral i amb diverses patologies associades.
El trasplantament necessita de bons professionals i una tecnologia adequada. En els països on hi ha bones organitzacions sanitàries i sistemes sanitaris que funcionen el trasplantament és possible gràcies a l'estreta col·laboració entre diferents hospitals trasplantadors i generadors, així com la perfecta relació i solidaritat entre les diferents comunitats i països per a millorar l'aprofintament dels recursos existents. Actualment, en una època de recursos limitats, s'han de considerar els costos de trasplantament i la seva eficàcia. L'anàlisi cost-benefici i els anys de vida ajustats per qualitat ens mostren que no resulta més cara que altres teràpies i que el benefici comparatiu és major.
Segons va dir el Dr. Paredes, la filosofia dels experts és tancar el cicle de vida donació-trasplantament, esmentat al principi, tants cops com sigui necessari. Com expressa la frase final d'un poema escrit per la mare d'un receptor jove la nit que rebia el trasplantament: Guanyarem la vida, vencerem la mort.
Seguidament a la conferència del Dr. Paredes es va obrir el torn de preguntes dels assistents, després del qual es va presentar la propera conferència del cicle Fòrum Salut Clínic, que tindrà lloc el dia 28 de maig i que estarà dedicada al càncer cutani, amb el títol Càncer cutani: no t’hi juguis la pell, a càrrec del Dr. Josep Malvehy.