El projecte, que es tracta d’un estudi prospectiu multicèntric en pacientes amb encefalitis herpètica, l’ha coordinat la Dra. Thaís Armangué, investigadora de l’equip Neuroimmunologia Clínica i Experimental de l’IDIBAPS i del Hospital Sant Joan de Déu, junt amb altres professionals de les dues institucions. El darrer autor de l’estudi és el Dr. Josep Dalmau, professor ICREA de l’IDIBAPS, on lidera l’equip Neuroimmunologia Clínica i Experimental, i consultor del Servei de Neurologia de l’Hospital Clínic.
"El que ens va portar a dissenyar l’estudi va ser el descobriment que vam fer fa 5 anys de que alguns pacients amb encefalitis herpètica presentaven una recaiguda en forma d'encefalitis autoimmune, i que aquesta presentava un pitjor pronòstic que l'encefalitis autoimmune clàssica" comenta la Dra. Thaís Armangué.
L'article demostra que la infecció cerebral per herpes pot portar a alguns pacients a desenvolupar una resposta immunològica contra proteïnes del cervell, especialment el receptor NMDA, provocant una encefalitis autoimmune.
Aquests receptors participen en el control de funcions cerebrals essencials tan en el pla conscient (conducta, raonament, percepció de la realitat, memòria) com inconscient (control autònom de la respiració), i un atac sobre ells provoca una greu alteracions d'aquests processos.
"En una gran part dels pacients amb recaiguda hem detectat anticossos neuronals a les tres setmanes d'inici de l'encefalitis per herpes virus o bé durant la complicació autoimmune. Aquests resultats ens indiquen que els anticossos neuronals són un factor de risc per al desenvolupament de l'encefalitis autoimmune, facilitant-nos el seu diagnòstic i tractament precoç", indiquen els investigadors.
L'equip de recerca també ha descrit la freqüència, les característiques clíniques i el pronòstic de l'encefalitis autoimmune originada després de l'encefalitis pel virus herpes simple. I han demostrat que els símptomes associats i la seva gravetat varien amb l'edat dels pacients.
En el cas dels nens/es menors de 4 anys és més probable que presentin coreoatetosis (moviments involuntaris i incontrolats), nivells de consciencia alterada y convulsions. En canvi, els nens/es majors de 4 anys i adults presenten canvis cognitius i símptomes psiquiàtrics (en la seva majoria de tipus psicòtic) i responen millor a la immunoteràpia que els nens/es menors de 4 anys.
“L’objectiu ara és identificar els mecanismes implicats en la resposta neuroimmunologica de l'encefalitis herpètica i determinar si existeixen factors genètics que augmentin el risc per poder prevenir el desenvolupament d´aquesta complicació”, conclou el Dr. Josep Dalmau.
Article de referència:
Armangue T, Spatola M, Vlagea A, Mattozzi S, Cárceles-Cordon M, Martinez-Heras E, et al. Frequency, symptoms, risk factors, and outcomes of autoimmune encephalitis after herpes simplex encephalitis: a prospective observational study and retrospective analysis. Lancet Neurol. 2018 Sep;17(9):760-772. doi: 10.1016/S1474-4422(18)30244-8. Epub 2018 Jul 23.