Investigadors del Clínic-IDIBAPS han liderat un estudi que adapta una tècnica emprada en el diagnòstic de malalties priòniques, anomenada real-time quaking-induced conversion (RT-QuIC), i la combina amb altres biomarcadors en líquid cefaloraquidi i d’imatges per ressonància magnètica amb l’objectiu de diferenciar la malaltia de Parkinson dels parkinsonismes atípics i millorar-ne el diagnòstic.
Els parkinsonismes degeneratius es caracteritzen pel mal plegament i l’acumulació de proteïnes que contribueixen a la mort neuronal i al desenvolupament de la malaltia. Segons si la proteïna alterada és l’α-sinucleïna o la proteïna tau, aquests trastorns es poden classificar en sinucleïnopaties, com el Parkinson o l’atròfia multisistèmica, o en taupaties, com la paràlisi supranuclear progressiva o la degeneració corticobasal. “No obstant això, la manca de tècniques prou sensibles i específiques per detectar l’α-sinucleïna dificulta el diagnòstic molecular fiable de la malaltia de Parkinson”, explica Yaroslau Compta, investigador del grup IDIBAPS Malaltia de Parkinson i altres trastorns neurodegeneratius del moviment: recerca clínica i experimental i co-primer autor de l'estudi en el qual també han participat investigadores de la Unitat de Parkinson del Centre Mèdic Teknon, l'Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi, l'Hospital General de Granollers i l'Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella.
L’RT-QuIC aprofita la capacitat de les proteïnes mal plegades per transmetre el plegament anòmal a proteïnes normals, fet que amplifica la quantitat de proteïnes alterades fins a nivells detectables. “El primer treball que explotava el comportament priònic de l’α-sinucleïna es va publicar el 2016. Des de llavors, diferents laboratoris arreu del món, inclòs el nostre, han confirmat l’alta sensibilitat de la tècnica per detectar la proteïna en mostres de pacients amb la malaltia de Parkinson, i en menor mesura, en casos d’atròfia multisistèmica”, assenyala Compta. “La novetat del nostre treball rau en l’ús combinat de la detecció d’α-sinucleïna mitjançant RT-QuIC i de neurofilament de cadena lleugera, una proteïna fibrosa que forma part de l’estructura de les neurones, amb imatges per ressonància magnètica per guiar el diagnòstic. Tot i que els casos de Parkinson acostumen a presentar nivells alts d’α-sinucleïna i concentracions baixes de neurofilaments, sovint, amb els valors de cada biomarcador per separat no n’hi ha prou per obtenir un diagnòstic acurat. Les imatges cerebrals per si soles tampoc són suficients”.
L’estudi, publicat a la revista Parkinsonism and related disorders, analitza mostres de líquid cefaloraquidi de 112 participants, entre controls sans i persones amb diferents tipus de parkinsonismes degeneratius, incloent-hi la malaltia de Parkinson, així com les superfícies del mesencèfal i la protuberància cerebral dels voluntaris. “Segons els resultats, les tres mesures juntes permeten discriminar els casos de Parkinson de la resta de parkinsonismes amb una gran precisió. Aquesta diferenciació és molt difícil només basant-se en els símptomes clínics i té importants implicacions de cara a definir l’estratègia terapèutica més adient per cada pacient, així com en la predicció de l’evolució que tindrà el trastorn neurodegeneratiu”, declara l’investigador. “De fet, cal destacar, que en alguns casos el perfil de biomarcadors obtingut al laboratori no concordava amb el diagnòstic clínic previ. Això ens va portar a reexaminar els pacients i classificar-los de nou, fet que ha permès millorar-ne el maneig i la cura”.
El treball ha rebut finançament de l'Instituto de Salud Carlos III, així com de la Fundació La Marató de TV3.
Article de referència
Y. Compta, C. Painous, M. Soto, M. Pulido-Salgado, M. Fernández, A. Camara, V. Sánchez, N. Bargalló, N. Caballol, C. Pont-Sunyer, M. Buongiorno, N. Martin, M. Basora, M. Tio, D.M. Giraldo, A. Pérez-Soriano, I. Zaro, E. Muñoz, M.J. Martí, F. Valldeoriola. Combined CSF α-SYN RT-QuIC, CSF NFL and midbrain-pons planimetry in degenerative parkinsonisms: From bedside to bench, and back again. Parkinsonism & Related Disorders, 2022. 99: 33-41. https://doi.org/10.1016/j.parkreldis.2022.05.006.