L'estudi, publicat al Journal of Hepatology, l'ha liderat Javier Fernández, cap de la Unitat de Cures Intensives Hepàtiques de l'Hospital Clínic, investigador sènior del grup Malalties hepàtiques cròniques: mecanismes moleculars i conseqüències clíniques de l'IDIBAPS i cap de l'Operational Clinical Trials Department de l'EF-Clif.
La resistència als antibiòtics és un problema extremadament prevalent als pacients amb cirrosi. Treballs previs han suggerit que la colonització per bacteris multiresistents als antibiòtics augmenta el risc d'infeccions en pacients sense cirrosi.
Aquesta nova investigació desenvolupada en dues cohorts geogràficament diferents a Europa mostra que la colonització rectal per bacteris resistents als antibiòtics és freqüent en pacients amb cirrosi que requereixen cures crítiques i és clínicament rellevant.
A l'estudi van participar un total de 907 pacients, dels quals 550 tenien cirrosi, ingressats a les unitats de cures intensives hepàtiques de l'Hospital Clínic o de l'University Clinic Frankfurt.
La colonització rectal per soques resistents a antibiòtics va ser freqüent a les dues cohorts (42,6% a Barcelona i 47% a Frankfurt). El tipus de bacteri colonitzador predominant va diferir en tots dos centres: enterobacteris productors de betalactamases d'espectre ampliat a Barcelona i enterococ resistent a vancomicina a Frankfurt.
Els portadors de bacteris multiresistents van mostrar un major risc de desenvolupar infeccions bacterianes greus a curt termini causades pel bacteri colonitzador. “Aquest és, de molt, el major estudi de vigilància epidemiològica realitzat en cirrosi”, explica Javier Fernández. “Creiem que la vigilància epidemiològica (hisopats rectals periòdics) constitueix una mesura clau per a la identificació primerenca de pacients colonitzats per bacteris portadors de resistència a antibiòtics i pot ajudar a delinear estratègies antibiòtiques empíriques i polítiques de desescalada a la cirrosi descompensada”, afegeix. Aquesta hipòtesi hauria de ser avaluada en futurs assaigs clínics de cost-eficàcia.
Així, la detecció primerenca dels pacients portadors d'aquest tipus de bacteris resistents permetria estratègies d'aïllament ràpid i l'ús de teràpies antibiòtiques dirigides. Aquestes mesures combinades poden contribuir a reduir la propagació de la resistència als antibiòtics entre els pacients hospitalitzats amb cirrosi i sense.
Aquest estudi ha estat finançat per l'Institut de Salut Carles III (ISCIII), PI16/00885.
Referència de l'estudi:
Prado V, Hernández-Tejero M, Mücke MM, Marco F, Gu W, Amoros A, Toapanta D, Reverter E, Peña-Ramirez C, Altenpeter L, Bassegoda O, Mezzano G, Aziz F, Juanola A, Rodríguez-Tajes S, Chamorro V, López D, Reyes M, Hogardt M, Kempf VAJ, Ferstl PG, Zeuzem S, Martínez JA, Vila J, Arroyo V, Trebicka J, Fernandez J.
J Hepatol. 2022 Jan 22:S0168-8278(22)00013-7. doi: 10.1016/j.jhep.2021.12.042.