A prop: Quan vas decidir dedicar-te a ser metge i per què? Joan Joseph: Vaig tenir la influència del meu pare que era metge. Era un gran metge i un gran humanista. Sempre m’he volgut dedicar a la recerca biomèdica, mentre desenvolupava el meu post doctorat amb el Dr. Patarroyo a Colòmbia i després als Estats Units vaig consolidar la meva dedicació.
Ap: Si haguessis d’explicar al teu fill petit què és ser investigador, com ho faries? JJ: Un investigador mèdic es una persona curiosa, que s’està preguntant contínuament el perquè es produeixen i com es produeixen les malalties i així poder descobrir i trobar algunes respostes i millorar la qualitat de vida de les persones.
Ap: I tu, de gran, què vols ser? JJ: Jo de gran voldria tornar a ser metge i haver desenvolupat una vacuna contra el VIH/SIDA.
Ap: El tret més destacat del teu caràcter? JJ: L’ambició i la perseverança, sense cap dubte.
Ap: Quin súper poder voldries tenir? JJ: El d’eliminar la pobresa. Com ho he viscut tan de prop i hi ha tantes diferències socials, m’agradaria poder fer-ho.
Ap: A on t’hauria agradat néixer? JJ: Sóc un rodamón i he visitat molts països i cultures, però néixer a Barcelona durant la nevada del 1962 va estar molt bé. La collita del 62, la millor.
Ap: Si poguessis aprendre a fer quelcom nou, què seria? JJ: Volar, per poder veure les coses des de d’alt. D’una forma natural sense motor, amb parapent o similar... O amb ales, per què no?
Ap: Quin seria el teu eslògan? JJ: Estima i fes el que vulguis.
Ap: Si poguessis comprar una cosa, una sola, la què fos, quina seria? JJ: Ara estic pendent de comprar-me unes vambes per córrer i altres accessoris d’alta muntanya, però mai tinc pressa per comprar. Realment necessitar, necessito poques coses. No sóc gens materialista.
Ap: Què tens al maleter del cotxe? JJ: Ara mateix... –i riu molt fort- uns troncs per la llar de foc i la llauna d’oli de la màquina de tallar la gespa.
Ap: Quin ha estat el teu pitjor malson? JJ: La mort dels familiars més propers i la injustícia social.
Ap: Si faltessin només 24 hores per a què s’acabés el món, què faries? JJ: Ostres! Nooo, no em donaria temps a reaccionar. Segurament reunir-me amb la meva dona i fills.
Ap: Què és per a tu la llibertat? JJ: La llibertat de pensament i expressió.
Ap: Quin és el teu sisè sentit? JJ: Això ho teniu les dones! Crec que podria ser parlar amb una persona durant un temps curt i saber, sense jutjar, més o menys la seva personalitat.
Ap: Què vas ser en una altra vida? JJ: No ho sé, però m’agradaria haver sigut un peix. El silenci, la pau i la llibertat que tens al fons del mar és brutal.
Ap: Ets una persona puntual? JJ: Ho intento...
Ap: Amb qui, de tots els temps, t’agradaria tenir una conversa fent un cafè? JJ: Amb qualsevol investigador, Robert Koch, Alexander Flemming, Ramon y Cajal o Louis Pasteur. M’agradaria molt.
Ap: Quina és la teva ambició? JJ: Desenvolupar una vacuna preventiva contra la SIDA.
Ap: Què és per a tu la felicitat? JJ: No és una sola cosa ni un moment concret, és un conjunt de coses i moments. Una manera de viure.
Ap: Què val la pena a la vida? JJ: Somiar alguna cosa i intentar lluitar per assolir-la.
Ap: Què valores? JJ: Viure la vida.
Ap: Com t’agradaria que et recordessin? JJ: Com un metge humanista, explorador i pioner.
Ap: En què tens fe? JJ: En els homes i dones de bona voluntat per fer un món millor.
Ap: Una cosa que no puguis suportar... JJ: La falta d’honestedat.
Ap: El primer record de la teva infància. JJ: El primer no el tinc present. Vaig tenir una infància molt maca i dolça. Som una família nombrosa, molt ben avinguts i units, amb molts valors ètics i humanitaris apresos dels nostres pares. El meu record és viure en família moments molt feliços.
En Joan és una apassionat de la vida. Li agrada viatjar, córrer, bussejar, navegar i és un entusiasta de l’escalada. Fa uns 5 anys la seva germana Eulàlia el va engrescar i van fer el cim del Kilimanjaro (poca broma, 5.895 m d’alçada per començar). Després van venir altres muntanyes com el Montblanc o l’Elbrús a Rússia i aleshores va veure que era un repte personal i que no podia parar. “La muntanya és un repte constant, és com la vida. Vas pujant i mai no saps si podràs fer la pròxima etapa i per pujar-la has d’arriscar perquè si no arrisques no puges. I també saps que, com a la vida, en algun moment has de baixar...Jo no li tinc por li tinc respecte”, explica en Joan. Darrera les seves escalades sempre hi ha un projecte solidari de lluita contra la pobresa i la SIDA. La idea d’en Joan és continuar assolint reptes i cims.