Una nova investigació revela la importància de la tempesta vírica en pacients crítics amb COVID-19. El treball, publicat a The Lancet Microbe i coordinat per diversos grups de l’àrea de de malalties respiratòries (CIBERES) y de l’àrea de Malalties Infecciones (CIBERINFEC) del CIBER, consorci adscrit a l’Instituto de Salud Carlos III, demostra que la càrrega viral a la sang a l'ingrés a l'UCI és un factor determinant en el pronòstic dels pacients crítics amb COVID-19.
L'estudi l'han liderat Antoni Torres, consultor sènior del Servei de Pneumologia de l'hospital Clínic, cap del grup Investigació aplicada a infeccions respiratòries i malalt crític de l'IDIBAPS i investigador principal del CIBERES on coordina el projecte CIBERUCISCOVID; Anna Motos, del mateix equip; Jesús Bermejo, investigador principal del CIBERES pertanyent a l'Institut de Recerca Biomèdica de Salamanca ia l'Hospital Universitari Río Hortega de Valladolid; Ferrán Barbé, director científic del CIBERES pertanyent a l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida); Salvador Resino, del Centre Nacional de Microbiologia – Institut de Salut Carlos III; junt amb Nadia García-Mateo (IBSAL) i David J. Kelvin (Dalhousie University de Canadà).
Els investigadors van observar que com més càrrega d'ARN viral en plasma presentaven els pacients amb COVID-19 a l'ingrés a l'UCI, hi havia més risc de mortalitat. Concretament, es va identificar un grup de pacients que presentaven una tempesta vírica, caracteritzada per l'alliberament massiu d'àcid ribonucleic (ARN) i proteïnes del SARS-CoV-2 en sang, i que, al seu ingrés a UCI, no n'hi havia produït suficients anticossos contra la proteïna S del virus, mostrant signes duna major resposta inflamatòria.
Aquest grup representa un terç dels 836 pacients crítics amb COVID-19 d'una cohort reclutada durant el primer any de pandèmia a 23 UCIs de tot el país. I aquests no només eren els que presentaven una taxa de mortalitat més gran (la meitat morien en els primers 90 dies des de l'ingrés), sinó que ells també tenien complicacions significatives: el 94 % van necessitar ventilació mecànica invasiva, el 41 % van patir una fallada renal agut i el 65% van desenvolupar infeccions secundàries.
Per tant, es demostra que els pacients amb COVID-19 que no són capaços de controlar el virus són els que tenen pitjor pronòstic i que la resposta inflamatòria en aquests pacients està directament relacionada amb la intensitat de la replicació vírica. Es revela que la clau per prevenir complicacions de la COVID-19 en pacients amb factors de risc rau en el control primerenc del virus, un principi fonamental que podria aplicar-se no només a futures pandèmies causades per virus emergents, sinó també als virus responsables de epidèmies estacionals.
Aquí és on resideix el "principal valor de l'estudi" en paraules de Jesús Bermejo "ens ajuda a entendre millor quina és la veritable causa primària de la COVID-19 greu, que és la incapacitat d'alguns pacients per controlar el virus, demostrada pel pas de grans quantitats de material víric a la sang. Aquests són pacients que, per la seva edat avançada o per la presència d'altres malalties com la diabetis, tenen dificultats per produir anticossos (i immunitat cel·lular probablement) contra el virus”.
La vacunació, clau per reduir la tempesta vírica
Antoni Torres afirma que, “els resultats demostren la importància de la vacunació, sobretot en els pacients fràgils, així com del tractament primerenc amb antivirals quan aquests pacients s'infecten, per tal de prevenir que desenvolupin aquesta 'tempta vírica'”. No obstant això, hi ha pacients que, per ser immunosuprimits, no responen bé a les vacunes i “hi hem d'implementar estratègies actives de tractament precoç amb antivirals, per evitar aquesta intensitat de la replicació vírica”.
Per part seva, Ferrán Barbé afegeix que també "serà important estudiar quin impacte té aquesta tempesta vírica en les conseqüències a llarg termini de la malaltia en els pacients crítics que van sobreviure al virus".
L'estudi ha suposat un gran esforç multidisciplinari en què han col·laborat més de 80 metges intensivistes i investigadors translacionals de 23 UCIs de tot Espanya, entre els quals hi ha experts del CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC).
Per a l'estudi s'han utilitzat tecnologies de darrera generació finançades per CIBERES i per l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), com ara les plataformes de PCR digital QX200 i de quantificació de biomarcadors SimplePlex.
El projecte CIBERESUCICOVID
L'estudi CIBERESUCICOVID, liderat per l'investigador Antoni Torres, determina els factors de risc i pronòstic dels pacients infectats per COVID-19 que ingressen a les Unitats de Cures Intensives (UCI) espanyoles des que es va iniciar la pandèmia a Espanya fins que aquesta finalitzi .
L'estudi és possible gràcies a l'ajuda que va rebre el CIBER del Fons COVID-19 i que va ser concedida per l'Institut de Salut Carles III (ISCIII) per donar suport a projectes de recerca que milloraran l'abordatge clínic del COVID-19. A més, a aquest treball hi va contribuir també el projecte CIBERES-UCI-COVID plus finançat per ISCIII-UNESPA, que pretén identificar els factors moleculars associats a mal pronòstic i a complicacions a llarg termini en aquests pacients.
Referència de l'estudi:
Jesús F Bermejo-Martin, Nadia García-Mateo, Anna Motos, Salvador Resino, Luis Tamayo, Pablo Ryan Murua, Elena Bustamante-Munguira, Elena Gallego Curto, Alejandro Úbeda-Iglesias, María del Carmen de la Torre, Ángel Estella, Sandra Campos-Fernández et al. Effect of viral storm in patients admitted to intensive care units with severe COVID-19 in Spain: a multicentre, prospective, cohort study. The Lancet Microbe. 2023 Apr 25. DOI: https://doi.org/10.1016/S2666-5247(23)00041-1
