Les persones amb certes malalties, com per exemple la malaltia inflamatòria intestinal, o que consumeixen certs aliments als que són intolerants o productes químics (com el tabac), presenten alteracions a la barrera intestinal. La barrera intestinal protegeix de l’entrada d’agents externs a l’organisme i, al mateix temps, permet l’absorció de nutrients. Aquesta pèrdua de funció de la barrera o augment de la permeabilitat intestinal, permet que els components externs entrin en contacte amb les cèl·lules immunitàries que resideixen a l’intestí. La resposta inflamatòria que es desencadena pot provocar dany al teixit en forma d’úlceres i, en alguns casos, cicatrius i formació de fístules intestinals.
En els últims anys, el paper d'un correcte funcionament de la barrera intestinal i del conjunt de microorganismes (microbiota) que hi viuen en contacte amb ella ha estat el focus de molts estudis. Tot i que el mecanisme exacte no és del tot conegut, es creu que la permeabilitat intestinal estaria vinculada a diverses malalties autoimmunes o metabòliques. Per això, tractaments terapèutics centrats en millorar la barrera intestinal i la seva microbiota són un camp prometedor de recerca, tot i que encara està en etapes preliminars.
Alguns estudis, han detectat que la síndrome de l’intestí permeable contribueix al desenvolupament de malalties autoimmunes com la diabetis de tipus 1, l'esclerosi múltiple, l'artritis reumatoide i la malaltia celíaca. A més, la microbiota intestinal exerceix un paper fonamental en la regulació de la immunitat, ja que en pacients amb malalties autoimmunes s’observen desequilibris o disbiosi en els microorganismes que formen la microbiota intestinal.
En cada persona, el revestiment gastrointestinal inclou aproximadament la superfície d’uns 32 m2, equivalent a l’espai d'un pis tipus estudi. La principal funció de l’intestí és la de processar i digerir els aliments per després distribuir els nutrients absorbits per tot el cos. Aquesta funció la fa amb la col·laboració de milions de microorganismes (microbiota intestinal) que viuen al seu interior.
Tot i que aquesta relació entre el cos i la microbiota (bacteris, virus i fongs, principalment) és altament beneficiosa, existeix una barrera al llarg de tot l’intestí. Aquesta és vital i actua com una defensa de primera línia per a salvaguardar l'entrada d’agents externs i d’aquests microorganismes. El manteniment d’aquesta barrera és fonamental perquè separa aquests microorganismes de les cèl·lules immunitàries que, en cas de contacte, desencadenarien una resposta inflamatòria.
De fet, l’intestí és l’òrgan que concentra el nombre més alt de cèl·lules immunitàries, com els macròfags i cèl·lules productores d’anticossos, entre moltes altres. Quan el sistema immunitari detecta la presència d’alguna senyal de perill (per exemple un agent infecciós) hi respon engegant una resposta inflamatòria dirigida a destruir aquest perill. Si aquesta resposta inflamatòria es manté en el temps, pot arribar a desencadenar altres malalties.
La microbiota i la barrera intestinal es comuniquen entre si, realitzant una complexa xarxa d'interaccions que, en condicions normals, estan en equilibri i contribueixen a la salut del cos humà. Les alteracions de la barrera derivades de certs aliments, condicions físiques i substàncies químiques, així com les modificacions de la composició i la funció de la microbiota intestinal, poden alterar aquest equilibri i derivar en malalties. No obstant això, els mecanismes exactes que vinculen la disbiosi, la permeabilitat intestinal i les malalties autoimmunes no s'han dilucidat per complet.
Informació documentada per:
La Dra. Azucena Salas, cap de grup de la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal del Clínic-IDBAPS i membre del CIBEREHD.
