L’ACG és el tipus més freqüent de vasculitis sistèmica primària, es presenta a partir dels 50 anys i se’n desconeix l’origen. Es tracta d’una malaltia inflamatòria crònica que afecta a les artèries. Les complicacions més importants són la pèrdua de visió per oclusió dels vasos afectats, que ocasiona una important dependència i disminució de la qualitat de vida en el 15-20% d’aquests pacients, i els aneurismes d’aorta que es presenten fins en un 30% dels pacients durant el seguiment. La recerca en aquest tipus de malalties es centra en aprofundir en el coneixement dels mecanismes implicats en la perpetuació de l’activitat inflamatòria per tal de poder trobar dianes terapèutiques per frenar-la.
En el primer article, publicat a l’Annals of the Rheumatic Diseases, els investigadors han estudiat quin paper juga l’interferó gamma, una proteïna que produeixen els limfòcits T i que activa a les cèl·lules del sistema immunitari, en l’ACG. El treball s’ha realitzat amb les seccions de l’artèria temporal de 34 pacients amb ACG i 21 persones sanes, utilitzades en el diagnòstic de la malaltia. Mitjançant un sistema de cultiu en 3D d’aquestes artèries, desenvolupat pel mateix grup, han demostrat el mecanisme pel qual l’interferó gamma manté la inflamació en les parets arterials. “L’interferó indueix les pròpies cèl·lules de la paret vascular (cèl·lules musculars llises) a sintetitzar unes molècules denominades quimiocines que reclutaran més cèl·lules immunitàries i a adherir-les mitjançant molècules d’adhesió fent-les còmplices del procés inflamatori. També activa els macròfags reclutats creant diferents cascades inflamatòries. El seu bloqueig amb un anticòs totalment humà dissenyat per ús terapèutic disminueix l’expressió d’aquestes molècules i frena la progressió de la inflamació”, explica el Dr. Marc Corbera, primer signant de l’article.
En el segon treball, publicat a la revista Science Signaling i realitzat en col·laboració amb el National Institutes of Health (NIH), els investigadors han descobert una nova funció pro-inflamatòria de la subunitat p19 de la IL-23. Fins al moment es creia que la IL-23només era funcional quan les seves subunitats (p19 i p40)es secretaven unides,majoritàriament per cèl·lules del sistema immunitari. L’estudi demostra que quan hi ha inflamació, les cèl·lules endotelials dels petits vasos que nodreixen les parets de les artèries, són capaces de produir p19 de manera aïllada. Aquesta subunitat actua de forma intracel·lular, és capaç d’activar STAT-3 i induir la producció de molècules d’adhesió que són imprescindibles pel reclutament de leucòcits, i la persistència de la inflamació . “Aquest treball trenca amb la creença que la p19 només és funcional unida a la p40”, explica la Dra. Georgina Espígol, co-primera signant del treball, junt amb la Dra. Ester Planas. “Els assaigs clínics actuals en malalties com la psoriasi o l’espondilitis anquilopoiètica, que apliquen teràpies amb anticossos monoclonals per inhibir la IL23, és possible que no tinguin efecte sobre la subunitat p19 intracel·lular, amb el que en alguns pacients seria més interessant inhibir amb altres molècules les vies de senyalització que resulten activades”, afegeix.
Articles de referència:
Marc Corbera-Bellalta, Ester Planas-Rigol, Ester Lozano, Nekane Terrades-García, Marco A Alba, Sergio Prieto-González, Ana García-Martínez, Robert Albero, Anna Enjuanes, Georgina Espígol-Frigolé, José Hernández-Rodríguez, Pascale Roux-Lombard, Walter G Ferlin, Jean-Michel Dayer, Marie H Kosco-Vilbois, Maria C Cid
Ann Rheum Dis 2016;75:6 1177-1186 Published Online First: 23 December 2015 doi:10.1136/annrheumdis-2015-208371
Georgina Espígol-Frigolé, Ester Planas-Rigol, Hidetaka Ohnuki, Ombretta Salvucci, Hyeongil Kwak, Sarangan Ravichandran, Brian Luke, Maria C. Cid, and Giovanna Tosato.
Sci. Signal. 15 Mar 2016: Vol. 9, Issue 419, pp. ra28 DOI: 10.1126/scisignal.aad2357