La miositis per cossos d’inclusió és una malaltia minoritària muscular que causa debilitat muscular, de la qual no es coneixen els mecanismes que la causen, ni es disposa de biomarcadors o tractaments efectius. “Un dels problemes principals als quals ens enfrontem és la manca de models adequats per a estudiar la malaltia”, explica Judit Cantó-Santos, investigadora del grup IDIBAPS Malalties metabòliques hereditàries i malalties musculars dirigit per Glòria Garrabou. Cantó-Santos firma com a primera autora un estudi, publicat per la revista Journal of Cachexia, Sarcopenia and Muscle, que avalua un model cel·lular per establir si reprodueix les alteracions característiques que la malaltia indueix al teixit muscular.
En el seu treball, els investigadors analitzen l’expressió gènica de cultius de fibroblasts, obtinguts de pacients amb miositis per cossos d’inclusió i persones sanes. “Tot i que la malaltia afecta el múscul, en estudis previs hem vist que els canvis patològics deguts a la miositis també s’observen en altres tipus cel·lulars, com la sang, i ara, els hem validat en fibroblasts”, explica la investigadora. “Els fibroblasts són cèl·lules característiques del teixit connectiu, com la pell, els lligaments, els cartílags o el teixit adipós. La seva capacitat de proliferació i fàcil obtenció mitjançant una biòpsia cutània, així com el baix cost de manteniment fan d’ells un model interessant per diverses malalties”.
Segons els resultats, els fibroblasts derivats dels pacients presenten alteracions en 778 gens, involucrats en processos inflamatoris, degeneratius i mitocondrials. Aquestes modificacions s’assemblen molt a les observades a escala muscular en les persones afectades per la malaltia. “Així mateix, també hem descobert un augment de la secreció de molècules proinflamatòries, anomenades citocines, en els cultius de fibroblasts coincident amb la inflamació que té lloc al múscul dels pacients”, declara Glòria Garrabou, líder del treball, juntament amb Josep Maria Grau-Junyent. Les alteracions funcionals també es reflecteixen en els paràmetres d’autofàgia, és a dir de degradació cel·lular, i mitocondrials, que indiquen com la cèl·lula absorbeix, produeix i utilitza l’energia. “És a dir, el model no només reprodueix els canvis pel que fa a l'expressió gènica, sinó també els funcionals”.
Tot i que l’estudi presenta certes limitacions, com ara el reduït nombre de mostres de pacients, els investigadors conclouen que les dades validen el model. “La miositis per cossos d’inclusió és una malaltia rara. Això dificulta el reclutament de pacients, fins i tot per una unitat de referència en la malaltia com la nostra”, assenyala Cantó-Santos. “A més, encara que pot haver-hi altres cèl·lules que reprodueixen de manera més precisa els processos patològics que tenen lloc al múscul, el seu manteniment i cost resulta més elevat que el dels fibroblasts, cosa que en redueix l’ús rutinari. Així doncs, els fibroblasts poden ser un bon model per a estudiar la malaltia, esbrinar-ne les causes, buscar biomarcadors i noves dianes terapèutiques”.
El treball, que ha comptat amb la col·laboració del CNAG-CRG i de Sant Joan de Déu, ha rebut finançament de l’Instituto de Salud Carlos III.
Article de referència
Cantó-Santos J, Valls-Roca L, Tobías E, García-García FJ, Guitart-Mampel M, Esteve-Codina A, Martín-Mur B, Casado M, Artuch R, Solsona-Vilarrasa E, Fernandez-Checa JC, García-Ruiz C, Rentero C, Enrich C, Moreno-Lozano PJ, Milisenda JC, Cardellach F, Grau-Junyent JM, Garrabou G. Unravelling inclusion body myositis using a patient-derived fibroblast model. J Cachexia Sarcopenia Muscle. 2023 Mar 1. doi: 10.1002/jcsm.13178.
