L'article està liderat pel Josep M. Llovet, cap del grup de l'IDIBAPS Recerca translacional en oncologia hepàtica, catedràtic de Medicina de la UB, catedràtic de Medicina a Icahn School of Medicine a Mount Sinai i professor ICREA. En son co-autors Roser Pinyol, assistant researcher de l’IDIBAPS del mateix grup i professora associada de la Universitat de Barcelona, així com investigadors de les Universitats de Hopkins, Southwest Texas, UCLA i Mt Sinai (USA), Hebrew Univ. (Israel) i Univ. d’Osaka (japó).
El carcinoma hepatocel·lular és el càncer de fetge primari més freqüent, representa la tercera causa de mort per càncer després del càncer de pulmó i colorectal. Aquest tipus de càncer, es sol desenvolupar en persones amb malalties hepàtiques cròniques com la cirrosi hepàtica. Actualment, la teràpia més utilitzada en fases inicials és la cirurgia (resecció o trasplantament) i l’ablació. Un 30% dels pacients aconsegueixen bones supervivències amb aquest tractament, tot i així, la recidiva als 3 anys és del 30-50%.
"La combinació de cirurgia amb immunoteràpia adjuvant, després de la cirurgia, ha demostrat millorar la supervivència lliure de malaltia en el darrer estudi fase 3 IMbrave 050 -apunta Josep M. Llovet-. En altres tumors, com pulmó o melanoma, el tractament neoadjuvant, abans de la resecció, ha obtingut resultats significativament millors que l’adjuvant, una estratègia que en l’actualitat s’està explorant en el carcinoma hepatocel·lular".
Teràpia adjuvant
Segons explica l'article liderat per investigadors del Clínic-IDIBAPS, l'assaig IMbrave 050 és un dels que ha aconseguit millors resultats. Aquest assaig clínic en fase 3 ha posat a prova l'anomenada teràpia adjuvant, en què després la resecció del tumor principal es tracta al pacient amb immunoteràpia per eliminar possibles tumors secundaris i cèl·lules canceroses residuals.
En concret, en aquest estudi es van utilitzar dos fàrmacs immunomoduladors: l'Atezolizumab, un anticòs que ajuda a activar el sistema immunitari, i Bevacizumab, un altre anticòs que evita la formació de vasos sanguinis que aporten nutrients en els tumors. Segons els resultats aconseguits fins al moment, aquest tractament activa el sistema immunitari perquè elimini les cèl·lules canceroses, el que resulta en un augment significatiu de la supervivència lliure de malaltia després de la intervenció.
En Josep M. Llovet afirma que "aquests resultats són un dels majors avenços en el maneig dels pacients amb carcinoma hepatocel·lular dels últims anys, i és el primer estudi positiu mai publicat en tractament adjuvant. La combinació d'Atezolizumab i Bevacizumab ha demostrat ser efectiva, obrint noves possibilitats per als pacients afectats".
Teràpia neoadjuvant
En paral·lel, també s'han realitzat estudis que han mostrat gran eficàcia amb l'anomenada teràpia neoadjuvant, en la qual la immunoteràpia s'aplica abans de la cirurgia. Tal com s'explica en la revisió, en les primeres aproximacions s'ha vist que aquest tipus d'estratègia activa més quantitat i diversitat de cèl·lules del sistema immunitari, el que fa que la resposta contra els tumors sigui més eficaç.
Una variant d'aquest procediment és la utilització de vacunes que entrenen al sistema immunitari per reconèixer les cèl·lules tumorals. "Assajos clínics en fase 2 de vacunes contra el càncer en pacients amb melanoma o adenocarcinoma pancreàtic ja han mostrat senyals d'eficàcia, actualment, aquestes aproximacions s'estan explorant en el tractament del carcinoma hepatocel·lular", expliquen els autors.
Biomarcadors per predir l'eficàcia de la immunoteràpia
Els candidats a tractament adjuvant/neoadjuvant són aquells amb major risc de recaiguda del tumor després de la cirurgia. Aquest risc a hores d’ara s’avalua en funció de la mida del tumor, la seva vascularització i el seu grau de diferenciació, però es necessiten biomarcadors que ens ajudin a predir quina serà la resposta del pacient.
"Els assaigs clínics amb teràpies adjuvants i neoadjuvants que s'estan duent a terme en l'actualitat són una gran oportunitat per identificar nous biomarcadors de precisió. Actualment, els estudis ja estan obtenint mostres de teixit i de sang de tots els pacients, fet que permetrà la identificació de marcadors predictors de resposta a les teràpies immunes", explica Josep M. Llovet.
En l'article, no només es proposen biomarcadors presents en el teixit tumoral, sinó també la detecció de cèl·lules tumorals circulants en la sang o l'anàlisi de l'ADN lliure circulant, entre altres aproximacions.
Els autors destaquen que els metges han de tenir en compte que alguns pacients es curaran només amb resecció i, per tant, abans d'administrar una teràpia adjuvant cal valorar el risc/benefici que aquesta aportarà.
