La incidència del carcinoma hepatocel·lular (HCC) creix a tot el món i es preveu que aviat superi el milió de casos diagnosticats a l’any. L’HCC és el tipus més freqüent de càncer de fetge i és la segona causa de mort per càncer al món. En els països desenvolupats, els programes de cribratge permeten la detecció precoç d’aquest tipus de càncer hepàtic en el 40-50 % dels pacients, el que permet aplicar estratègies de tractament potencialment curatives.
L’únic tractament disponible fins fa dos anys pel HCC avançat era l’inhibidor multiquinassa sorafenib. En els darrers dos anys s’ha produït un canvi revolucionari en el maneig d’aquest tumor, amb l’aparició d’almenys 4 noves opcions terapèutiques fonamentades en estudis fase III. Aquest estudis han demostrat l’eficàcia de nous fàrmacs en primera línia (lenvatinib) i en segona línia (regorafenib, cabozantinib i ramucirumab). La FDA també ha aprovat nivolumab en base als resultats en un estudi fase II.
“El carcinoma hepatocel·lular és un tumor altament resistent als tractaments existents i, per tant, és difícil de curar”, explica el Dr. Josep M. Llovet, primer signant de l’article. “Els nous tractaments han demostrat beneficis clínics tot i que la mitjana de supervivència en HCC avançat encara es troba al voltant de l’any, com en el cas del sorafenib. Així, hi ha una necessitat mèdica no resolta de noves teràpies per abordar aquest tipus de càncer”, afegeix.
L’article publicat a la revista Nature Reviews Clinical Oncology revisa la classificació molecular del carcinoma hepatocel·lular, així com els darrers assajos clínics publicats i les guies de pràctica clínica per al maneig de la malaltia. En els darrers anys s’han fet avenços importants en la comprensió de la biologia del carcinoma hepatocel·lular a través d’estudis genòmics, transcriptòmics i epigenòmics. Aquests estudis han proporcionat el mapa de les alteracions moleculars associades a la malaltia, tot i que les més comunes no es poden tractar amb cap fàrmac. Tot i això, un 25% dels HCC tenen alteracions que potencialment poden ser dianes terapèutiques. Aquest nou coneixement, però, encara no ha donat lloc a nous biomarcadors que permetin distingir quins dels pacients es poden beneficiar dels tractaments disponibles.
“El futur en el tractament de la malaltia se centra en tres punts: les combinacions de fàrmacs, l’ús d’immunoteràpia combinat amb la identificació de nous predictors de resposta, i la medicina de precisió basada en l’acció sobre les alteracions moleculars”, assenyala el Dr. Llovet. Nous estudis en fases preliminars demostren que la combinació d’inhibidors de quinases i inmunoteràpia constitueix una estratègia prometedora en l’abordatge d’aquest tipus de càncer de fetge. “Aquesta és l’estratègia que millors resultats està donant. En estudis de fase I i II les combinacions de diferents tractaments d’immunoteràpia amb anticossos monoclonals o bé amb inhibidors de la tirosina cinasa augmenten de forma significativa la resposta dels pacients i milloren la supervivència”, explica el Dr. Llovet. “Encara calen estudis al·leatoritzats que confirmin aquest escenari i nous biomarcadors capaços de predir la resposta als tractaments”, conclou.
Referència de l’article:
Molecular therapies and precision medicine for hepatocellular carcinoma. Llovet JM, Montal R, Sia D, Finn RS. Nat Rev Clin Oncol. 2018 Jul 30. doi: 10.1038/s41571-018-0073-4.