El limfoma de cèl·lules del mantell és un tumor poc freqüent, i malgrat els avenços en el tractament, aquest tumor es considera encara incurable, és molt agressiu i freqüentment resistent als tractaments convencionals. La característica principal d'aquest tumor és una alteració del cromosoma 11 que provoca la desregulació de la ciclina D1, una proteïna que ajuda a controlar la multiplicació cel·lular.
En l'actualitat estan en marxa diferents assajos clínics que inclouen tractaments intensius prometedors, sent un dels criteris d'inclusió l'alteració de la ciclina D1. "L'alteració de la ciclina D1 és un criteri diagnòstic per al LCM aprovat per l'OMS, i la tècnica més habitual en la rutina clínica per detectar aquesta alteració és la hibridació in situ fluorescent (FISH). Paradoxalment, al voltant d'un 5% dels LCM no presenten aquesta alteració, el que dificulta tant el seu diagnòstic com la presa de decisions terapèutiques específiques", explica Silvia Beà.
En l'estudi que es publica ara a Blood, els investigadors s'han centrat en trobar les possibles alteracions genètiques en els casos en els que no hi ha una alteració de ciclina D1. La seqüenciació del genoma d'aquests tumors ha permès identificar, per primera vegada, pacients que presenten alteracions en dos gens relacionats amb la ciclina D1, els gens que codifiquen la ciclina D2 i la ciclina D3. Aquestes alteracions havien passat inadvertides fins al moment mitjançant les tècniques convencionals a causa de la seva complexitat i mida petita.
Els resultats representen un avenç important en la caracterització genètica d'aquesta malaltia i la relació entre les alteracions genètiques i el curs clínic dels malalts. "En aquest treball descrivim per primera vegada un nou mecanisme d'activació d'oncogens, que es basa en alteracions estructurals entre diferents cromosomes la conseqüència és que oncogens determinats" segresten "regions reguladores actives del genoma per poder augmentar la seva expressió" afirma Silvia Beà.
Gràcies a aquest estudi, els investigadors han pogut dissenyar noves eines per poder detectar aquests reordenaments amb sondes específiques que s'incorporen a les tècniques rutinàries de diagnòstic permetent un correcte diagnòstic d'aquests casos i que puguin entrar en assajos clínics, ja que fins ara aquests casos no complien els criteris d'inclusió.
La sèrie de pacients reportada en aquest estudi és la més gran publicada d'aquesta variant del LCM. Donada la seva baixa incidència ha estat necessària la col·laboració de múltiples investigadors de 15 països diferents. Dur a terme aquest treball ha estat possible gràcies al finançament de diverses agències que inclouen el Fons d'Investigacions Sanitàries de l'Institut de Salut Carlos III, la Fundació La Marató de TV3-Càncer, el Ministeri d'Economia, l'ajuda a grups emergents de la Generalitat de Catalunya, el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Càncer (CIBERONC), el programa d'incorporació de tècnics de la Generalitat de Catalunya PERIS 2016, i la Fundació Crèdit Andorrà.
Referència de l'estudi:
Martín-Garcia D, Navarro A, Valdés-Mas R, Clot G, Gutiérrez-Abril J, Prieto M, Ribera-Cortada I, Woroniecka R, Rymkiewicz G, Bens S, de Leval L, Rosenwald A, Ferry JA, Hsi ED, Fu K, Delabie J, Weisenburger D, de Jong D, Climent F, O'Connor SJ, Swerdlow SH, Torrents D, Beltran S, Espinet B, González-Farré B, Veloza L, Costa D, Matutes E, Siebert R, Ott G, Quintanilla-Martinez L, Jaffe ES, López-Otín C, Salaverria I, Puente XS, Campo E, Beà S.
Blood. 2018 Dec 11. pii: blood-2018-07-862151. doi: 10.1182/blood-2018-07-862151. PMID: 30538135