L'estudi demostra que la resistència a les fluoroquinolones és concurrent amb una pèrdua o repressió dels factors de virulència, com els que determinen la capacitat invasiva de la Salmonella. Per tant, s'estableix una possible relació entre l'adquisició de la resistència a les quinolones i la disminució de la capacitat invasora de les cèl·lules donada la baixa prevalença d'aïllats clínics de S. typhimurium resistents a fluoroquinolones.
La Salmonella és un gènere de bacils aerobi-anaerobis facultatius gram-negatius que pertany a la família dels Enterobacteris. Són els patògens més caracteritzats, al ser majoritàriament causants d'importants trastorns gastrointestinals en l'home produïts generalment pel consum d'aliments o aigua contaminats. La classificació del gènere Salmonella comprèn més de 2500 serovarietats, essent enteritidis i typhimurium els serotips més freqüents en la nostra àrea geogràfica.
Les infeccions per Salmonella constitueixen un important problema de salut pública que afecta tant als països en vies de desenvolupament com als països desenvolupats. El tractament antimicrobià de la Salmonella només està indicat en la presència de signes positius d'infecció, ja que els símptomes generalment es resolen espontàniament. No obstant això, els pacients immunodeprimits requereixen tractament per prevenir la invasió. El tractament més apropiat inclou fluoroquinolones, trimetoprim-sulfametoxazol (TMP-SMZ), ampicil·lina o cefalosporines de tercera generació (ceftriaxona o cefixima).
Tanmateix, com que la resistència a l'ampicil·lina i al TMP-SMZ és comú, l'ús de cefalosporines de tercera generació i de quinolones sembla ser una opció més raonable quan es desconeixen les susceptibilitats. Amb tot, durant els darrers anys diferents estudis han demostrat l'emergència de la resistència a quinolones en aïllats clínics de Salmonella, tant en humans com en bestiar. Concretament, diversos estudis demostraven que la resistència a l'àcid nalidíxic entre els aïllats clínics de Salmonella typhimurium ha anat augmentant constantment, mentre el nivell de resistència a la ciprofloxacina segueix sent baixa.