El carcinoma hepatocel.lular, amb més de 750.000 mous casos anuals al món, representa la tercera causa de mortalitat per càncer. S’estima que l’any 2020 el nombre de casos de carcinoma hepatocel·lular arribarà als 78.000 a Europa (eren 65.000 al 2008) i 27.000 als Estats Units (eren 21.000 al 2008). Aquesta malaltia afecta 2,4 cops més homes que dones, i aproximadament el 90% dels casos s’associen amb un factor de risc conegut, essent els més freqüents la infecció pel virus de l’hepatitic B i C, la ingesta d’alcohol i l’exposició a l’aflatoxina (produïda per determinats bolets). Donada la seva incidència creixent, calen esforços per optimitzar el monitoratge dels pacients i millorar-ne el tractament així com la detecció precoç.
La guia de pràctica clínica que ha encapçalat el Dr. Josep Maria Llovet, i en la que hi han participat 11 panelistes, ofereix recomanacions per abordar aspectes del carcinoma hepatocel·lular com epidemiologia, cribratge, diagnòstic, classificació, cirurgia, tractaments mèdics moleculars, disseny d’assaigs clínics i avaluació de la resposta dels pacients. L’entorn de l’IDIBAPS i l’Hospital Clínic de Barcelona ha jugat un paper important en la història d’aquest càncer, amb iniciatives com el Barcelona Clínic Liver Cancer Group, que encara avui dóna nom a un sistema de classificació internacional de la malaltia. El Dr. Jordi Bruix, membre d’aquest grup i cap de l’equip d'Oncologia Hepàtica de l’IDIBAPS - Hospital Clínic, ha participat com a assessor extern en l’elaboració de la nova guia clínica presentada avui a Barcelona.
En el text, fruit del consens entre els principals experts europeus en la matèria, s’hi identifiquen els principals reptes de futur en la lluita contra al Carcinoma hepatocel·lular. Entre ells hi destaca la necessitat d’avaluar teràpies adjuvants al tractament quirúrgic, com ara les noves teràpies moleculars. També cal definir bé les condicions per a què un pacient que no és apte per a un trasplantament pugui convertir-se en apte després d’un tractament adequat. D’altra banda, és necessari dissenyar nous tractaments de segona línia o per a pacients avançats, així com desenvolupar estudis de cost-eficàcia i eines adequades per avaluar la qualitat de vida dels pacients. Finalment, el document subratlla la necessitat de seguir invertint en recerca i la creació de biobancs per permetre l’avenç cap a la medicina personalitzada.