L'estudi va comparar les habilitats neurològiques de 100 nadons amb pes normal durant la gestació i de 102 bebès “petits per a edat gestacional”, diagnòstic amb el qual es defineixen les formes lleus de retard de creixement. Els bebès amb baix pes van mostrar pitjors resultats en l'Escala de Valoració del Comportament Neonatal (NBAS), un examen que avalua capacitats neurològiques dels nounats, com l'atenció, la mobilitat, la resposta a estímuls visuals o auditius, l'adaptació al mitjà i l'acte control. Els nadons amb pes menor del normal van obtenir sistemàticament pitjors resultats en totes les competències neurològiques analitzades, el que fa pensar que aquests nens pateixen un retard en la maduració neurològica que pot tenir conseqüències per al seu desenvolupament sensorial i cognitiu futur, especialment en les etapes escolars i en l'adolescència.
Fins a ara, es coneixia el risc d'un desenvolupament neurològic deficient per a aquells fetus amb formes greus de retard de creixement. Els retards de creixement greus afecten menys del 1% dels embarassos i són objecte d'especial vigilància perquè normalment els bebès neixen prematurs. No obstant això, els nascuts amb formes lleus de baix pes i prop del final de la gestació, que suposen fins a un 10% dels embarassos, eren fins a ara considerats variants de la normalitat. Aquest estudi demostra que el risc de retard neurològic existeix fins i tot si les proves actuals de control són normals i qüestiona la utilitat de l'ecografia Doppler de l'artèria umbilical, actualment eina estàndard per diferenciar un fetus amb veritable retard de creixement d'un simplement petit però sense restricció en el seu creixement. El treball posa en evidència que són necessaris nous tests per a poder detectar aquests bebès de risc.
Els trastorns del desenvolupament neurològic afecten un 10% de la població infantil. Es considera que fins a dos terços d’aquests trastorns podrien ser explicats per malalties o problemes en vida fetal, encara que la identitat d'aquests problemes és encara poc coneguda. Aquesta investigació és de gran rellevància perquè representa la confirmació de la hipòtesi, suggerida des de fa anys per investigadors de l'Hospital Clínic, que una part dels trastorns neurològics en nens poden ser explicats per formes lleus de baix pes. Si es pot identificar el més aviat possible aquests bebès amb el risc de patir deficiències neurològiques, es podrien prevenir problemes posteriors de desenvolupament cognitiu. En conseqüència, una de les utilitats d'aquest estudi seria la possibilitat d'establir programes especials de detecció precoç i intervenció, aspectes en els quals el Clínic ja treballa de forma intensiva en col·laboració amb altres centres. El diagnòstic i intervenció precoces permetran en el futur ajudar els nadons amb problemes neurològics a millorar el seu desenvolupament cognitiu, el seu aprenentatge i la seva integració sense dificultats en la societat.
La Vanguardia ha publicat un extens reportatge sobre aquest tema.